dissabte, 31 de maig del 2014

Qui m’ho anava a dir

Amb el pas dels anys, hom creu que ja té la seva vida encarrilada, que ja res pot canviar, que tot allò que ha viscut l’ha fet arribar a on és per continuar així.

Però la vida és plena de sorpreses. La vida es mou, vibra, salta i corre.
La vida és un tren en marxa. Si s’atura, malament. I si està fent camí, anirà fent parades. En algunes hi pujaran altres vides, en altres hi baixaran. 
 
Com pot ser possible que coses que mai t’hauries imaginat, ara puguin formar part del teu dia a dia?
Com pot ser que t’atreveixis a canviar aquelles idees que creies inamovibles?
 
Des del darrer relat m’han passat moltes coses. Fins i tot dues intervencions quirúrgiques, per falta d’una.
 
Però del que us vull parlar és del nou “personatge” que ha entrat a casa i que ha vingut per quedar-se.
Em refereixo al Whisky. És un gat. Sí, un felí de dos mesos que el meu fill va voler acollir perquè anaven a abandonar-lo.
Portàvem uns dies parlant del tema. Ell ho deixava caure cada nit, i jo anava donant llargues a veure si se li oblidava. 
Jo no he sigut massa de tenir animals a casa. Bé, de petitona tenia un gos, i després, com gairebé tothom, he tingut canaris, caderneres o hàmsters.
Però sempre havia dit que en un pis no tindria mai ni un gos ni un gat.
Aiiii! Aquestes coses que es diuen... 
 
Aquella nit havíem de parlar-ho i decidir si podíem tenir el gatet a casa. Però no hi va haver conversa.
A les nou de la nit, el meu fill em trucava des de la cantonada de casa, em preguntava si estava asseguda, i em feia saber que estava a punt de pujar i que ja portava el gatet i tot el que necessitava.
Em deia que només seria un parell de dies. Que no li posaria nom i així no li agafaríem carinyo.
Si no té nom, es veu que és com si no existís...
Però no us ho cregueu, això no va així. Tot va quedar en res tan bon punt el vàrem veure.
Porta pocs dies amb nosaltres, però ja ens fa ballar al ritme de la seva música.
Té uns ullets verds que segons la llum es tornen més grisos. Un pèl tan fi, que no puc fer més que acariciar.
Em busca, es posa al meu costat i està tranquil quan em veu. Em ve a rebre quan arribo i em desperta pel matí.
 
Qui m’anava a dir a mi que portaria fotos del gatet al mòbil?
 
Qui m’ho anava a dir...

dijous, 29 de maig del 2014

Poemets del 19/05/14 a 28/05/14


Encara no sé
que puc dir-te ara
que no t’hagi dit,
que no hagi escrit.
Potser que jo sóc
aquella que brilla
quan tu estàs a prop
quan tu vens i em mires 

19/05/14
 
 

I era la vida
la que sentia
I era la vida
la que gaudia
I era l’amor
que la feia riure
Avui, era un nina
que ell estimaria 

20/05/14

 

Sóc una espurna
que està sempre encesa
que crema si cal
que escalfa si em deixes.
Sóc aquell bes
senzill i sincer
que jo et dono, amor
sempre per sorpresa. 

21/05/14
 

Cançó de bressol
sonant a la platja
El sol ja s’adorm
el mar és en calma.
Musica’m l’amor
que ara ens fa falta
Estima el meu cor
abans de l’alba 

22/05/14
 

Saps?
Digues...
El meu cor et necessita
Saps?
Digues...
No respiro sense sentir-te
Saps?
Digues...
No vull volar sense tenir-te. 

23/05/14
 

I no saber perquè
ser feliç costa tant
I no saber perquè
sentir la teva mà
seria suficient
I no saber perquè
una abraçada
curaria el meu plor
I no saber... 

24/05/14
 

El vent avui m’ha dit
que hi havia marinada
Les onades m’han cantat
una cançó entremaliada
Des d’un pont
on l’aigua es veu
em sento estimada 

25/05/14
 

Sabem que avui
hi som
Sabem
que es un moment
que ens fa frisança
De demà, no en sabem res
Potser el dia avança
o potser es queda
en una bonança. 

26/05/14
 

Vivim
el moment
Sentim
cada instant
Gaudim
junts el dia
Dormim
junts les nits
Patim
les ferides
Compartim
les alegries
Vivim!!! 

27/05/14
 

Avui em sento cuidada
Avui em sento estimada
Avui!!!
No serà ben bé un poema
No sé si serà literatura
Però si serà
un cant a la vida 

28/05/14

dilluns, 19 de maig del 2014

Poemets del 09/05/14 a 18/05/14

Saber-se estimat
és cosa bonica,
que omple el teu cor
que omple la vida.
Saber-se volgut
és aire que arriba
que et dona pau,
i et dona alegria. 

09/05/14
 

Tot és calma.
Tot és dolç.
Moments per sempre
gravats a la pell.
El sol intens
ha fet el caliu,
la brisa,
I el cant dels ocells.

10/05/14
 

Mira’m als ulls.
En un moment
sabré que et passa.
Mira’m als ulls.
En un instant
notaré la teva calma.
Mira’m als ulls
i sabré trobar-te. 

11/05/14
 

Agafa’m la mà
com ho fas sempre
Abraça’m fort
per fondre els batecs
Besa’m intens
com tantes vegades
Estima’m com sóc.
T’estimo com ets. 

12/05/14
 

Ara tinc forces
de ser jo mateixa
De creure en tu,
de dir que penso.
Tu saps
que dir-me
Tu saps
que vull.
I avui la lluna
sabrà que sento 

13/05/14
 

Neix cada matí
amb la teva mirada
Sóc tendre a la nit
amb t’abraçada
Petons pel camí,
paraules robades
Carícies, amor
que jo et tinc guardades. 

14/05/14
 

Em sembla fantàstic
notar que començo,
Que visc
i que sento.
Em neix l’energia
tan sols
estimant-te
Potser bogeria?
A mi...no m’espanta.

15/05/14
 

Vindré
quan sigui de dia.
Vindré
quan el sol s’adormi
i la lluna em
marqui el camí.
vindré si et veig
somriure’m.
vindré
i t’estimaré 

16/05/14
 

Escriure
Sense més
Escriure
perquè vull
Sóc jo la que
més guanya,
ja que escric
per pur plaer.
Ara bé,
si un mot et crida
agafa’l fort
que escric per tu. 

17/05/14
 

Tenir por
de fer el vol
sense enyorança.
Tenir por
d’estar sol
i perdre temprança.
Sentir paüra
i no mirar enrere
Que davant és
on tens drecera. 

18/05/14

divendres, 9 de maig del 2014

Poemets del 02/05/14 al 08/05/14


Seria bonic
fer una simfonia,
amb el teu amor,
amb la meva alegria.
I mostrar-la al món.
O desar-la al cor
i que es faci de dia. 

02/05/14

No ploris
pel que ara et passa.
Plora
pel que no veus,
pel que no sents,
pel que no encaixa.
No ploris,
que el demà
encara et fa falta. 

03/05/14
 

Saber trobar
allò que et manca.
Obrir el teu cor.
No tenir recança.
Volar ben alt
i no patir per caure.
Poder estimar
i no sentir enyorança.

04/05/14
 

Callaria si sabés
que la meva veu
et feriria.
Callaria només
si fos això
el que tu voldries.
No puc
No en sé.
Però per tu, jo callaria. 

05/05/14
 

Parlem de mi.
Parlem de tu.
Parlem de sentiments,
parlem d’amor.
Juguem a viure,
i anem més enllà.
Somiem, i que
no ens faci mal. 

06/05/14
 

Treure les naus
i agafar el timó.
Sortir a navegar.
Cridar-li al vent
Que no vull marxar.
Que la mar és traïdora
i se’m vol emportar. 

07/05/14
 

Com voldria avui,
no ferir a ningú.
Recórrer camins
i anar-nos trobant.
Que tots féssim via
i que clar ho veiéssim
Ai! Com voldria 

08/05/14

divendres, 2 de maig del 2014

Poemet extra

Un sol mot,
una paraula.
Una mirada,
una abraçada.
Poc demano.
Poc desitjo:
Una mà teva,
una besada,
i...una sola paraula

01/05/14

El bloc creix

Ha acabat el mes d'abril. Comença un maig amb ganes, amb projectes, amb canvis.
 
Avui, veureu que és un post diferent. Un post de presentació. Un post amb novetats.
No és un canvi d'estil. No trobareu una altra Cristina.
Però vaig fer néixer un bloc per fer-lo créixer. I això és el que ara vull fer.
 
El Dia de Sant Jordi, d'aquest any, va ser diferent. Mirava els llibres amb altres ulls. Buscava escriptores amb les seves obres a la meva mà. Buscava les seves dedicatòries i elles em van dedicar el seu temps.
Buscava que l'aire d'aquelles lletres recollides en pàgines i pàgines, m'arribés a bufar a l'orella.
I ho va fer. L'aire de l'escriptura encara se'm va ficar més a dins. I, aquest dia es va esdevenir màgic. 
 
Us he de dir, que el Twitter també en té una mica "la culpa" de tot això. Molta gent escriu, plasma els seus pensaments o les seves anècdotes, tot donant-li un caire misteriós en forma de versos o de relats de 140 caràcters. És divertit i enigmàtic. I si comences, crea addicció.
 
Doncs bé, només arribar a casa em van venir ganes de fer un petit poema, un petitet escrit, i així van començar a existir els meus poemets.
Des del dia 23 he escrit, i he fet públic a la xarxa, un poemet cada dia. I els he recollit passant a formar part d'aquest espai on senzillament, escric.
 
Trobareu tots els del mes d'abril en un sol post, dia a dia, tal i com els vaig escriure.
Avui us deixaré com un extra el que arribarà a la xarxa social aquesta nit, puntualment a les 10 del vespre.
I a partir d'avui, recolliré els de cada dia i en faré un poemet-post setmanal.
 
No patiu, no deixaré de fer els relats que a mi tant m'agrada fer, per explicar-vos amb ets i uts tot allò que passa al meu voltant. Però ara també coneixereu la meva vena poètica, que es veu que tenia adormida esperant el moment.
 
Crec que ara és el moment!