dimarts, 2 de setembre de 2014

Poemets d’agost 2014


Sóc
i sento.
Vibro
i estimo.
Somio
i desitjo.
Abraço
i beso.
Vull
i tinc.
Et busco
i et trobo.
Brillo
i et dono
la meva llum. 
 

Demano
q ho entenguis
I no sé
explicar-te
q ha passat
Q pateixis
no voldria,
però evitar-ho
no en sé
Només puc
estimar-te
com sempre
he fet
 

Ara hi sóc.
Em trobaràs.
Un xic
trencada.
Buscaré
el teu caliu
que em
doni pau
Buscaré
la teva mirada
que em
doni llum
Et buscaré
a tu.
 
 

Que bonic
jugar amb tu
Que dolç
pensar
que hi ets
Que suau
la carícia
de la teva veu
Quina exquisida
bogeria
que ja sento
dintre meu

 
M’agrada
com ets
M’agrada
com fas
Vull saber
del teu
respirar
Vull notar-te
al meu costat

 

T’aniré
pensant
T’aniré
somiant
Ja veurem
si quan...
Ja diràs
si vens
Ja diré
si vaig
T’estaré
esperant.

#Senzillament 

 

Màgic
el que fas
que passi
del plor
al somriure
que surti
del fosc
i vegi la llum
Que busqui
la teva mirada
Que vulgui
estar sempre
amb tu.

 

Em fas feliç
Tu saps com
I et sé feliç
si ets amb mi
Vine aviat
Vine tranquil
Que jo faré
que no vulguis
marxar

 

Vull
la teva
mirada
Vull
la teva
abraçada
Vull
que estiguis
aquí
Vull
que vibris
amb mi
Petons
amb aires
de mar,
Petons
que em
portis
demà. 

 

No
No t’ho
diré més
Tu saps
com sóc
Tu saps
com penso
Tu saps
que dic
Tu saps
que callo
Tu saps
que vull
Tu saps
on paro
#éssenzill 

 

Cau la nit
i porta
aquella brisa
que descobreix
el q ja sé.
No volent
ens fa esclaus
de moments
que ja no
existeixen,
d’instants
que oblidarem

 
 

Quan
una nova
vida
desperta
els nostres
sentits,
sento
el moment
en que
vull sortir,
cridar,
gaudir,
i viure-ho
amb tu. 

 

Vida,
il·lusió.
Amor,
dolçor
Somio?
No em
despertis
d’aquest
somni
No em
deixis
renunciar
Fem-lo
que sigui
realitat

 

Avui sóc
la reina
d’aquella
partida
d’escacs.
Àgil,
ferma.
Que lluita
per guanyar.
Que espera,
que hi creu,
que vol ser
al teu costat 

 

Les estrelles
saben
l’explicació
La lluna
vol explicar-ho
i aquell follet
que ens
observa
li diu q
no ho descobreixi.
Que així
ja està bé 

 

Pluja
inoportuna
Trons
que ens
fan vibrar
Improvisem
una sintonia
Improvisem
una vetllada
Improvisem
el que diem
Serem,
viurem
i estimarem 

 

No sé
com dir-te
el q avui
sento.
Vull
q notis
q t’enyoro
Vull
q sàpigues
q t’espero
Vull que sigui
un t’estimo
Vull que sigui
un per sempre 

 

Marxar
Fugir
Escapar
Anar
Tornar
Pujar
Baixar
...
 
Viure
Riure
Sentir
...
 
Hi ets
Hi sóc
...

Doncs
Som-hi! 

 

Un minut
sense tu
és etern
Un dia
sense veure’t
i el meu
cor es fa
petit
Llavors
vens,
m’abraces
i sé que
sempre
has estat
aquí. 

 

Que ploguin
petons
Que ventin
abraçades
Que arribin
carícies
Que creixin
amors
Dóna’m
amor
Fes-me
carícies
Que noti
els teus
braços
Que senti
el petó

 

Ahir
no sabia
Avui
no podia
Però
estaves
amb mi.
On calia,
on esperava.
Des d’on
podies
donar-me
la mà.
Des d’on
em podies
estimar. 

 

Sempre
no serà
prou temps
Ara és
un instant
Viure és
el que fem
Saber-nos
el que intentem
Sentir-nos
el que sabem
Estimar-nos
el que volem 

 

Vull ser
una espurna
q et
faci encendre
Aquell
ventall
de ritmes nous
Aquell
aire fresc
q els dos
buscàvem
Aquell
anhel
de fer-ho
junts.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada