dimecres, 1 de juliol del 2015

Un poema no fa estiu

És estiu. Fa calor i a mi m’agrada. He d’escriure, vull escriure...

Un poema no fa estiu, per això avui us en regalo dos:
 
AQUESTA ABSÈNCIA
 
Voler tancar els ulls
per sentir una abraçada,
per imaginar el teu petó.
per saber-me
paraula del teu poema,
per ser vida del teu somriure.
Perquè sento la teva absència
com una llança que es clava
dins la meva ànima.
Ni quan hi ets,
et tinc tot.
I quan no et tinc,
el meu somriure
s’apaga. 
 
UN BOCINET DE TU
 
Des d’un racó de món,
sota la mateixa lluna,
un instant robat.
Et visc de lluny
i et sento a prop.
Bona nit, dolç amor.
Pensa’m fort
i seré amb tu.
Ets l’amor
que l’univers reclama:
Un petó que em besa l’ànima.
 
 

2 comentaris:

  1. Saber-se un i múltiple amb l'Univers, saber que si parlem al nostre amor ell ens escolta, fora de les distàncies i les terres i astres.

    Vicent

    ResponElimina