diumenge, 6 de setembre de 2015

Sense paraules

Aturada al mig del no-res,
pensava només
en esborrar aquell dia,
tornar a viure el seu somriure
i nedar en els seus ulls...
com tantes vegades.

I sols així, suaument,
va trobar de nou
la seva mirada,
unes quantes abraçades,
el petó que mai acabaria
i les carícies que sempre volia.

Sense paraules,
sense tocar-la,
només mirant-la,
tan sols apropant-se,
va voler estimar-la
fins la matinada.

I en entrar el primer raig de sol,
va ser l'aire d'aquell matí,
va ser el ressò dels seus mots...
va ser la musa dels seus poemes,
va ser la vida que no coneixia.


5 comentaris:

  1. Per a una persona amb fusta de savi, la vida que no coneix se li presenta com un gran amor, tant com una bella dona, tant que és ella mateixa.

    Vicent

    ResponElimina
  2. Senzillament sense paraules... Abraçada gran!!!!

    ResponElimina