diumenge, 30 d’octubre de 2016

Inspiració

Crida 85 de Vullescriure.cat
Paraula obligatòria: Foc



Ja havia escrit centenars de fulls. Ho havia provat de totes les maneres.
Em seia davant de l’ordinador... i res. Agafava llapis i paper... i res.
Vaig intentar agafar notes, i les anava posant en aquells paperets de color groc que s’enganxen per poder-les combinar... i res.
Anava i venia. Ho intentava a totes hores. Fins i tot m’havia comprat llibretes de colors llampants i bolígrafs de diferents formes i colors... i res.
La por al full en blanc començava a molestar-me.

- Deixar-ho estar?... Mai (vaig dir-me, deixant anar la resposta en veu alta)

Necessitava unes gotes d’inspiració i una tarda tranquil.la i potser tot tornaria a rutllar.
Vaig recollir tots els mots que havia escrit, ho vaig posar en una carpeta i vaig decidir anar a casa seva.
Ell feia veure que m’esperava el cap de setmana, però jo sabia que m’enyorava cada dia, des de la sortida del sol fins que, poc a poc, es ponia prop d’aquell estany.

Vaig arribar. Ell no hi era. Però jo portava claus:

- Té, pren-les, per si de cas un dia vens i jo encara no he arribat. És casa teva també. (m’havia dit no feia gaire, mirant-me als ulls i abraçant-me amb força)

En entrar una escalfor agradable em va tornar el somriure. Hi havia la llar de foc encesa. No podia ser lluny. Hauria anat a comprar alguna cosa a la botiga de la cantonada. Potser intuïa que jo vindria avui. Sap que sempre tinc fred.

Em vaig seure al sofà, i em vaig quedar hipnotitzada per la petita flama que apareixia d’entre els dos tronquets en brasa.
Vaig agafar la carpeta i vaig treure els fulls on hi havia anat escampant paraules. Els vaig arrugar amb les mans, llançant-los al foc, que ràpidament es va fer viu i s’alçà amb força.

La clau al pany, els ulls li brillaven al veure’m.
- Ets aquí, avui, ara. (va dir mentre em besava)
- Sí, sóc aquí, avui, ara, sempre...

Nota: La meva novel.la va començar aquella nit.

4 comentaris:

  1. No hi ha millor solució per a crear que tenir un enigma, i l'amor n'és el millor.

    Vicent

    ResponElimina
    Respostes
    1. Com sempre, gràcies per les teves paraules Vicent.
      Salut!

      Elimina
  2. Que bé que tornis a sentir papallones a la panxa :-)

    ResponElimina
  3. Que bé que tornis a sentir papallones a la panxa :-)

    ResponElimina