dilluns, 21 de novembre de 2016

El seu Molí particular

Crida 88 de Vullescriure.cat
Paraula obligatòria: Molí



Com cada dia des de feia 20 anys, tot just el rellotge marcava les 6 del matí, es vestia amb una bata blava i es cordava les bambes. Entrava al bany per rentar-se la cara i es feia un monyo amb els seus cabells rinxolats. Li era més còmode per treballar.

S’escalfava un cafè que ja havia deixat fet la nit anterior i recollia els estris de l’armari del passadís.

Caminava uns metres i, entre el silenci aparent, separava les cortines vermelles i entrava al pati de butaques.

Aquest matí hi havia més feina que altres dies. La nit anterior havien fet festa grossa. La vedette principal, la que ella sempre havia conegut, havia fet la seva darrera funció.

El confeti s’amuntegava per sobre la tapisseria vermella i el terra era una catifa de colors. L’escenari, amb el teló baixat, deixava entreveure l’escalinata per on, cada nit, descendien els artistes amb les seves plomes i lluentons.

No hi havia música, però ella la seguia tenint al seu cap. Podia escoltar les rialles, els crits provocadors de les actrius quan es remenaven entre el públic, i les cançons que podia taral·lejar sense deixar-se cap nota.

Ella no era cantant ni ballarina, ni sabia tocar cap instrument. Però aquella era casa seva. La Carmina havia nascut allà, filla d’una senyora de la neteja i un tramoista. Aquell era el seu Molí, aquell que anomenaven “El Molino”, aquell que durant un temps va estar tancat però d’on ella no va marxar mai. 
 
Va començar a passar l’escombra recollint tot aquell guirigall. No es podia entretenir. Avui hi hauria sessió especial de tarda. I abans de dinar ja tornarien a ser per assajar. 

Tot d’una va pujar les escales que duien a l’escenari i allà dalt va començar a cantar una de les cançons que “La Maña”  li havia ensenyat.

El director de “El Molino” havia entrat sense dir res. Va seure a la darrera fila i va esperar que la Carmina acabés de cantar. Després ella va seguir passant l’escombra i amb un somriure va mirar a platea i va saludar.






5 comentaris:

  1. Sí, moltes, moltíssimes vegades som més que actos del teatre de la vida, ho som, sí, d'actors, perquè sempre el paper està ja escrit, però també som directors, gràcies, Cristina.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Exacte, som actors dins la vida i hem de ser directors de la nostra.
      Gràcies a tu, Vicent.

      Elimina
  2. Un molí molt particular. Un relat molt tendre. Una autora molt sensible. Gràcies

    ResponElimina
  3. Un molí molt particular. Un relat molt tendre. Una autora molt sensible. Gràcies

    ResponElimina