dilluns, 21 d’abril del 2014

Tot un plaer

Avui m’he adonat que queda ben poc per Sant Jordi. Tenint la Setmana Santa pel mig, això serà un no adonar-se’n.
Ja hem deixat enrere la palma i el palmó. I ja estem mirant les mones de xocolata pels fillols i filloles. Només acabar de menjar-les, ja el tindrem aquí.
Per a mi és un dia diferent. Sempre ho ha estat. Les roses, les paradetes de llibres, els Jocs Florals... I aquest any encara serà més especial.
Durant un temps, molt temps, diria que l’he temut. Sabia el que tocava: la representació de la Llegenda de Sant Jordi a l’escola dels meus fills.
I aprofitant que ells no em senten, us asseguro, que, si a més a més, en teniu dos, veure la repetició de les actuacions fent cara de sorpresa, no acaba sent cosa fàcil. Això sí, faríeu mil i una fotografia i acabaríeu, com jo, sabent-vos la Cançó del Drac i cantant-la mentre torneu a casa.
Avui, i aprofitant aquesta Diada, us vull parlar d’un llibre.
Us en puc recomanar diversos, com ho he fet a les xarxes socials: “La terapeuta” de Gaspar Hernández, “Faré tot el que tu vulguis” de Iolanda Batallé, “Desig de xocolata” de Care Santos o “La Cuinera” de Coia Valls...entre d’altres.  

Però el llibre que us vull deixar de regal, és el que fa uns anys algú va voler que el llegís, em va dir que m’agradaria, i, un cop començat, no el vaig poder deixar fins que el vaig acabar.
Va durar una tarda de dissabte.
Aquella història, que he rellegit tantes vegades, em va captivar i em va despertar les ganes d’escriure-us, les ganes de llegir-vos. 

Us parlo de “84, Charing Cross Road” d’Helene Hanff (1916-1997). Una història autobiogràfica, que no deixa indiferent.
 
Helene, una escriptora de guions per a la televisió, nascuda a Filadelfia, decideix, un dia, escriure a una llibreria de Londres. La més prestigiosa de llibres vells. Ronda l’any 1949 i ella vol trobar obres ben editades dels seus autors preferits. Les seves cartes a Marks & Co., situada en el carrer que dona nom al llibre, són el començament d’una correspondència que, sense ella saber-ho, canviaria la seva vida.
 
Helene inicia una relació amb en Frank Doel, (encarregat de la llibreria londinenca) que aniria creixent, compartint durant més de 20 anys les seves vides a través de les lletres intercanviades. En elles hi va haver cordialitat, complicitat, ironia, tendresa i un cert punt d’amor que els feia ser lliures a l’hora d’expressar el que sentien. La passió que tots dos tenien pels llibres va unir-los per sempre.
 
Però mai, mai es van arribar a veure ni a fer-se un petó.
 
“Vengo escribiéndoles cartas de lo más descaradas desde la seguridad que me dan los 5.000 kilómetros que hay por medio. Probablemente entraré un día en esa tienda y saldré de ella al cabo de un rato sin decirles quién soy”
 
I no us explicaré més perquè m’agradaria haver-vos despertat les ganes de llegir-lo, i que m’ho féssiu saber.

A mi també m’agradarà llegir-vos en la distància.
 
 

14 comentaris:

  1. Preciós !!! Com sempre m'encanta !!! I el llibre també m'encanta moltes gràcies bonica !!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies i gràcies! Ets una fan incondicional. I és molt important per a mi que t'agradi.

      Elimina
  2. Molt xulo el post. Buscaré aquest llobre per llegir-ho! Un petó!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Espero que t'agradi també el llibre. Jo el rellegeixo de tant en tant.
      Avui m'han dit que potser el twitter està inspirat en aquesta mena de correspondència a distància. I potser...és cert. Una abraçada!

      Elimina
  3. Sant Jordi un dia precios !! Com els teus post ; ) Un llibre, una rosa i un peto

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si Rosa, és un dia molt maco i aquest any encara més. Estic tan ficada en escriure. llegir, coneixer escriptors, cultura...que full gaudir-lo a fons. Ja tinc preparada la llista de les signatures de llibres dels que aquí he recomanat. Llàstima que l'Helene ja no hi sigui, que si no...viatget al canto. Feliç Dia!

      Elimina
  4. No descobreixo amb aquest post aquest llibre ja que ja me'l vas recomanar ara ja fa temps però si un plaer recordar-lo com llegir-te un altre cop també.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Me'n alegro Núria de que t'agradi. I sí, és el llibre que un dia et vaig recomanar. A mi m'agrada molt i sempre el recomano als bons amics.
      Una abraçada

      Elimina
  5. A mi me'l va regalar el Pau, fa ja un any, quan em vaig jubilar i vaig gaudir molt de la seva lectura. A més l'he recomanat també.
    Em passa que tornaria a llegir la majoria de llibres i crec que ho faré quan no pugui ja comprar-ne per més retallades de pensió...........
    Bon dia de Sant Jordi!!!!!!

    ResponElimina
  6. Sé que el tens. És un llibre molt bonic, tendre i a la vegada amb molta "molla".
    A mi em va motivar a escriure i no et negaré que m'agradaria viure una història semblant. La distància ens amaga les vergonyes... I les lletres escrites fan que t'imaginis a la persona que les escriu com a tu et sembli. Com en el Cyrano.
    Bon dia de Sant Jordi també per a tu!!!

    ResponElimina
  7. Senzillament fantàstic, no connexió el llibre però tinc moltes ganes de llegir-lo, per Sant Jordi ja tinc regal. Feliç Sant Jordi

    ResponElimina
    Respostes
    1. Feliç per a tu tambe Julia.
      El llibre és molt bonic. Curtet però intens. A mi em va marcar satisfactoriament. Espero que t'agradi. Ja comentarem.

      Elimina
  8. he llegit un parell de comentaris teus al blog i m'agrada les emocions que mostres. m'agrada la gent que desprèn amor i tu ho fas.
    el llibre me l'apunto per llegir-lo

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies pel vostre comentari que m'anima a seguir escrivint i intentant transmetre els meus sentiments. Molt agraïda

      Elimina