diumenge, 8 de febrer de 2015

Intentant volar

No puc fer-ho. Avui no.
Les lletres se m’entrebanquen com si volguessin sortir totes a la vegada. Avui és difícil. Una ombra em pren les paraules. Voldria escriure però avui no serà.
Necessito un vent que faci volar els mots que m’aclaparen.
Em sento presonera dels meus pensaments. No em deixen escapar.
Voldria cridar.
Aquesta estança se’m fa petita. Fosca, freda...no hi caben dues mirades.
Hi guardo llibres i papers; diaris i revistes, diccionaris i col·leccionables.
Recordo quan semblava gran. Potser jo era petita.
Pensava que tot ho podia.
Ara, observo aquell ratolí mentre rossega el diari d’aquell dia.
No l’espanto, el deixo fer. Que se’l acabi. Que no en quedi. Potser així, mai més existeixis.
Tornaré a fer-ho. Potser demà.
Sortiré d’aquesta gàbia. I començaré a volar. Però aquestes ales no em serveixen. He de tornar-ho a intentar.
 

P.E. Caram, sembla que l’olor a terra mullada que feien les pàgines del darrer llibre que ha deixat en blanc l’ombra, m’han inspirat. I jo que pensava que no seria avui quan escriuria... Crec que ja he iniciat el vol.  

 
(Fotografia cedida per Pere Pèries)

3 comentaris:

  1. Els vols poden ser molt satisfactoris com perillosos, cal volar però tenint la costa sempre a l'abast, a la vista, a l'aguait.

    Vicent

    ResponElimina
  2. Exactament, mon pare deia "nadar i guardar la roba".

    La seua vida va ser un èpic nadar i guardar la roba.

    Vicent

    ResponElimina