dijous, 13 de novembre de 2014

No ho seria

Un llibre buit, un llibre en blanc, una història que ara no tindria un final.
El mestre llibreter sabia paràgraf a paràgraf el que havia estat escrit. I el va tornar a recordar:


“Semblava un amor impossible. Eren tan diferents i tan semblants a la vegada... Se sabien a prop. Les distàncies i els diferents escenaris que els envoltaven no els podrien separar.
Havien d’escapar dels mons que els oprimien.
Ell coneixia bé el que ella volia escoltar. Ella, que no imaginava la vida sense ell, era capaç de qualsevol cosa per seguir al seu costat.
Ho havien decidit tots dos. Estarien junts o no estarien.
Eren forts quan lluitaven, eren tendres quan s’estimaven. Eren, i volien seguir sent.
Es van donar la mà... el camí era llarg, però el farien sense mirar enrere...”


En aquell moment, l’ombra, que no perdia de vista al mestre llibreter, va aixecar una revolada d’aire. Les darreres paraules escrites van tornar a desaparèixer... L’ombra desitjava que fos un amor impossible. El llibre, no.



8 comentaris:

  1. Ai... aquests amors... m'ha agradat! Curt, però intens!

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'alegro.molt Manel. Són petits contes amb molt sentiment.

      Elimina
  2. Parlant de la revolada d'aire de l'ombra m'ha fet pensar en eixes ¿casualitats? que se'm succeeixen a ca meua quan he fet una gran conquesta o un gran ensurt positiu o un repte aconseguit que sol tancar-se'm la porta de la cuina per l'aire, ai! si veiérem als esperits! Molt bon conte.

    Vicent

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes.gràcies. Els teus.comentaris sempre són excel.lents.
      Que et semblen les meves fotos?

      Elimina
  3. Em semblen precioses, com el sol i la Lluna, com dos ens que volen i no volen, que no s'entenen però s'estimen, la claror i la foscor de l'ombra i dins de cadascun d'ells la polaritat o bipolaritat d'ell mateix. Condemnats a conviure-hi en un cos, un sol cos amb l'amor. Em semblen molt bones, l'ull de la primera és com una mirada d'empatia tan necessària per a comprendre's i comprendre els altres i la segona les fulles mortes junt a l'ombra i la llum, tres indicis de vida, però només si van junts.

    Molt bones fotos, habitualment tot ens parla, el llenguatge parla en nosaltres i les fotos, les imatges parlen com ho pot fer un article, un conte o una novel·la.

    Vicent

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Vicent, sempre són un plaer els teus comentaris.

      Elimina