dissabte, 6 de desembre de 2014

Poemets d'octubre i novembre 2014


Forta l’abraçada
Fort el desig
Fort el rampell
Forta la trobada
Clara la mirada
I
Sincera la besada.
 
 
 
Volar entre núvols
de cotó
Sortir i no trobar
obstacles
Riure amb ganes
Sentir que visc
Notar la teva
abraçada
Despertar
amb la primera
besada.
 
 
 
Una mirada
i puc.
Una paraula
i sóc.
Una abraçada
i volo.
Deixa que la lluna
ens acaroni
Deixa-la!
I el meu amor
et farà be.
 
 
 
Què faries
si em tinguessis?
Què em diries
si em sabessis?
Què desitjaries
si jo et volgués?
Fes, em tens
Digues, em saps
Desitja'm, et vull.
 
 
 
No hi pensis,
només sent.
No ho busquis,
només pren.
No ho diguis,
només fes.
No marxis,
només riu.
Tu ets tot...
I jo sóc sempre...
 
 
 
Mira'm, hi sóc.
Besa'm, et vull.
Abraça'm, i sent.
Toca'm, i viu.
Parla'm, t'escolto.
Busca'm, i em trobes.
Estima'm, i volo.
 
 
 
Tot fent-se fosc
un bri de llum.
Una espurna
se m'apropa
un aroma
que m'envolta
unes mans
que m'acaronen
una mirada
que conec
un t'estimo
i un petó.
 
 
 
Avui he patit,
he fet patir.
He desitjat,
m'han desitjat.
He volgut,
m'han estimat.
He plorat,
m'han abraçat.
He sentit,
i t'he trobat.
 
 
 
Una música nova,
una emoció
als teus ulls,
el temps que s'atura,
dos cors i una cançó.
Una música
que és la meva
quan sent
la teva passió.
 
 
 
Mira'm
i sabré
si la lluna
que avui veus
és aquesta
que veig jo.
Vine
i busca'm,
fem camí,
que és la meva lluna
la que sempre
sap de mi.
 
 
 
Cauen les fulles,
el dia es fa curt
Un foc que s'aviva
Una mà que et troba
Un amor que dorm.
 
 
 
Una hora més
per estimar,
per somiar,
per somriure,
per plorar.
Una altra nit
sencera per
trobar-te a faltar.
 
 
 
Cada gota de vent
creua l'horitzó
i m'incita a retrobar-te.
No és cap somni.
Veritat que clama
dia a dia.
Que m'empeny
envers l'albada.
 
 
 
Una cançó,
un sentiment,
una emoció,
un adéu,
un fins demà,
una mirada,
un somriure,
una abraçada.
 
 
 
Nus a la gola.
El vent bufava fred.
Una distància insuportable.
Una ombra del passat.
Un "no sé" fora de temps.
Un moment pel no res.
 
 
 
Estimo cada instant
que hem fet nostre.
Estimo cada lloc
que hem compartit.
Estimo tot perfum
que ens acompanya.
Estimo tot el tu
que vius amb mi.
 
 
 
Avui no serà
quan deixi
que es pongui el sol,
perquè una llum
de la teva mirada
i la seda de les teves carícies
em faran sentir
que sóc real.
 
 
 
Dia perdut
entre bambolines,
d'una posada
en escena,
d'aquesta
obra sense sentit.
 
 
 
Dalt del tren de la vida,
segueixo en marxa,
fent poques parades,
amb els vagons plens,
i les motxilles carregades.
Aquest, no té frenada!
 
 
 
Com és
que sento la teva mirada
com si el més lluny
que de mi fossis
només es tractés
d'un sospir de matinada?
 
 
 
Paraules
que són versos,
lletres
que són cançons,
inspirades,
viscudes,
compartides,
estimades.
Senzillament,
per vosaltres.
 
 
 
Seria de nit
si no estiguessis aquí.
Seria fosc
si no fossis amb mi.
Seria enganyar-te
si no digués aquests mots.
 
 
 
Senzillament
per tu.
Honestament
amb tu.
Clarament
com tu.
Impossible
sense tu.
 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada