diumenge, 19 d’abril de 2015

La nit de les lletres

Avui he participat en la trobada d'escriptors a "La nit de les Lletres" a @Vullescriure .
Des de les 8 del vespre fins a la 1 de la matinada, ens han donat un tema cada hora per fer 5 relats.
Teníem un tema, un espai il·limitat, la llibertat d'estil, i 59 minuts per escriure cadascun d'ells.

Els meus us els deixo aquí:


1. Tenir fred

Fa un fred que glaça, és la teva veu.
Ho dius sense immutar-te, ni baixes la mirada.
De res ha servit el que hem fet,
res ha quedat del que hem dit,
Només la teva fredor en les paraules,
només el meu cor gelat que ja no avança.
 
 
2. Tenir pessigolles
M'hi acostava a poc a poc. Només de veure'm ja somreia. Esperava ansiós que m'acostés. L'acariciava, li feia un petó i m'apropava al seu clatell sense deixar-lo escapar.
La meva boca tocant la seva pell.
Tot era sentir suaument els meus llavis, i s'esgarrifava de plaer.
Li parlava sense separar-me ni un mil·límetre del seu cos, i tot d'una començava a riure sense poder parar.
Tenia tantes pessigolles com l'amor que jo li podia donar.
Només tenia 1 anyet. Encara avui es deixa que li parli fluixet.
 
 
 
3. Tenir pipi
 
- Que no en tinc!
- Segur?
- Que sí, que ja n'he fet.
- D'acord, doncs marxem!
- Pugem al cotxe que ens espera la tieta.
- Ui que bé, jugaré amb l'Arnau.
...
- Mama, queda molt?
- Mama, ja arribem?
...
- Mama, que tinc pipi!!!
 
 
 
 
4. Tenir son 
 
Ja és tard, tenia son. Però em falta la teva abraçada per poder dormir.
Sóc al llit, i tu no hi ets.
Tanco els ulls, i no apareixes.
Sento el buit, no hi ha resposta.
Demà pensaré que necessitava dormir.
Avui, penso que el temps es para si no estàs aquí.

Avui no dormo,
Avui tinc son per dormir-la amb tu.
 
 
5. Tenir èxit
I jo la vaig conèixer.
Escrivia, i ho feia bé. T'atrapava només haver-li llegit les primeres paraules. Escrivia tal i com parlava, dolçament.
D'ella eren aquells llibres que ara guardo amb tanta devoció. D'ella eren aquells articles que, tantes vegades, m'han servit d'inspiració. D'ella eren els mots que encara sento recitar.
Havia de ser un èxit. El seu darrer llibre ho havia de ser. Però no va ser ella la que el va poder presentar. Va marxar massa aviat. Va perdre la juguesca. I em va deixar sol.
Des d'allà on siguis, estimada, fes-me un somriure i sent aquest èxit, que visc jo, que és teu,... que és dels dos.
 
(Fotografia de X.R.Trigo)

2 comentaris:

  1. Senzillament deliciós. Moltes felicitats, Cristina!

    ResponElimina
  2. Fantàstic com sem sempre.Felicitats

    ResponElimina