Si la barqueta es tomba

 I ja tornem a ser-hi una temporada més a Vullescriure.com

Crida 122

Paraula obligatòria: Barca

Opcional: Que s'hi celebri una festa d'aniversari

 

Si la barqueta es tomba... nena no tinguis por...

Aquesta cançoneta seguia ressonant dins del seu cap dia rere dia.

Que no tingui por? – es deia la Gisela- que desafortunades les lletres d’aquelles cançons que tots hem cantat de petits.

La Gisela vivia sola des de ben joveneta. Els seus pares havien sortit un dia de primavera a estrenar la barca que, amb molts sacrificis, s’havien comprat per anar a navegar els dies de festa.

Tota la família vivia en constant contacte amb el mar. Era un “amic” al que li tenien un respecte especial però, a la vegada, es parlaven de tu a tu i sempre s’havien entès.

Aquell maleït diumenge, els pares de la Gisela, celebraven el seu 25 aniversari de casament i, després d’esmorzar amb les dues filles, van decidir gaudir de la seva festa tot sols.

Ells i el mar, com el dia que es van casar.

Van comprar el dinar, un pastís, una botella de cava i es van fer a la mar. Portaven gravada la música que sonava el dia del seu casament i moltes cançons, que s’havien fet seves d’ençà aquell dia. Van fer una abraçada a les noies i amb un somriure, es van acomiadar.

Els canvis de temps a la primavera són sobtats i imprevisibles. A l’arribar el capvespre no varen tornar. La ràdio de la barca no responia i ells havien callat per sempre. Un vent bufava al petit poble de la costa. Els vigilants del port els van buscar incansablement. Però, com si s’haguessin esfumat, mai els van trobar.

La Gisela i la seva germana van plorar al costat del mar dies i dies. Fins que un matí, d’estiu, varen veure dues gavines aixecar el vol des del mateix punt on s’havien acomiadat dels seus pares per darrera vegada.

Si la barqueta es tomba... nena no tinguis por...