dimarts, 28 de gener de 2014

“Biblíon Théke”

Exàmens acabats!  Ara, uns dies de descans abans no comenci el nou curs.
Uns dies per posar ordre a tot allò que he deixat una mica aparcat durant les setmanes de proves finals: endreçar coses de casa, posar la planxa al dia, escriure, llegir, anar al cinema...
Durant el curs, i com no puc fer que els dies tinguin més hores que les que tenen, intento que aquestes siguin “més amples” perquè hi càpiguen més coses. I així compagino família, feina, amics i estudis, amb certa facilitat.
Però quan arriben aquestes dates, he de dedicar-m’hi a fons i, encara que les hores les converteixi en autopistes de quatre carrils, alguna cosa he de deixar per a més endavant. 
 
A casa qui més i qui menys estudia o llegeix amb  assiduïtat. Acostuma a haver un bon ambient per estar tranquils i poder concentrar-se sense problemes.
Això si, sempre que a algun dels meus fills no li agafi el rampell i posi en marxa la “Xbox”. Llavors, els sorolls que emeten els jocs, barrejats amb el ventilador de la maquineta en qüestió i amb les veus dels jugadors “on line”, s’escampen per tota la casa. 

Però aquesta vegada, havia de fer un esforç afegit: memoritzar i memoritzar. M’examinava de Psicobiologia. Una assignatura apassionant, però difícil.
Difícil pels conceptes enrevessats. Difícil per la quantitat de matèria. Difícil perquè els conceptes s’havien d’entendre i difícil perquè la majoria d’aquests conceptes s’havien d’empassar per poder-los repetir com els lloros. 

Quan ja només quedaven 2 dies per l’examen i veient que havia d’adaptar-me a la modalitat d’estudi, vaig decidir buscar un lloc on només pogués estudiar. On no em vinguessin ganes d'aixecar-me a posar una rentadora, on no em molestés la pols o hagués d’anar cuinant entre pàgina i pàgina.
Tenia dos dies de festa a la feina, els havia d’aprofitar al màxim. I vaig anar a la Biblioteca.
No m’era desconeguda. Forma part del centre cívic on hi vaig sovint. Hi havia entrat a fer-me el carnet i a donar-li un repàs a alguna revista, d’aquelles de les que només t’interessen un parell d'articles i és massa cara per comprar-la.
Però anar a estudiar, no ho havia fet, encara.

Les estanteries plenes de llibres. Les taules grans, compartides. El silenci, l’ambient impregnat de lletres, de continguts, de sapiència, tot es confabulava perquè em centrés amb el que havia de fer.
Em vaig situar prop d’uns finestrals. M’encanta estudiar amb llum de dia!
Estava còmode, em sentia a gust, i la matèria va començar a quedar fixada en la meva memòria.
Quina bona sensació! 

Entre tema i tema, deixava anar la mirada sense destí. Però de sobte em trobava analitzant el meu entorn.
Hi havia joves i no tant joves. Alguns amb l’ordinador.  Altres, molts,  estudiant “a l’antiga”, amb paper i bolígraf, senyaladors fluorescents i fulls per fer esborranys.
Al fons, el xiuxiueig d’una parella que no se’n podia estar de comentar coses. Ella li passà un paper, hi havia un cor dibuixat. Ell, va somriure. I continuaren estudiant fórmules matemàtiques.
 
Tot em va transportar anys enrere, quan de joveneta anava a una biblioteca, ja desapareguda, al Parc de la Marquesa (Hospitalet). Una biblioteca petita, amb unes taules que et podies passar les hores “llegint-les”. Amb uns solcs on se’t ensorrava el bolígraf. On un dia ens va agafar un atac de riure i no podíem parar.
Caram, quines ganes de riure que agafen en els llocs on no ho pots fer!
 
Aquests dies i per unes hores, he tornat a ser només estudiant. He tornar a sentir ganes de parlar quan no ho has de fer, a badar amb el que fa el del costat, a concentrar-me perquè no hi ha més remei.
Fins i tot he trobat escrits a les portes del lavabo d’aquells que feia molt temps que no veia.
I he rigut, he rigut molt. 

Crec, que pels propers exàmens hi tornaré.
 
 

10 comentaris:

  1. Hola Cristina,
    M'ha agradat molt el teu escrit. M'he sentit identificada quan, ja fa uns anys, vaig anar-hi també a aquesta biblio a estudiar i, al igual que a tu, em donava per mirar els companys que m'envoltaven,normalment, més joves que jo... Quins temps!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Ma. Àngels. Si, si, vaig estudiar molt, però a més m'ho vaig passar "pipa". Tornar a estudiar em fa sentir be, encara que quan arriben els exàmens....

      Elimina
  2. Això és el que no vaig arribar a fer jo, anar a la biblioteca, em va passaar això de no deixar de pensar amb el que em trobava a casa i així només vaig començar la carrera de psicologia...però bé la vaig començar i sé de què va i n'estic contenta d'aquella etapa. Aleshores ja vivíem moltes coses juntes oi Cristina?.
    Escriure és meravellós!!!! i tu aconsegueixes transmetre molt bé la teva experiència. A no deixar-ho de fer!!!

    ResponElimina
  3. Gràcies reina! Tens raó. Escriure és fantastic i més quan t'adones que pots transmetre el que sents o el que et passa en aquell moment.
    Realment m'omple molt i em trobo molt a gust entre les lletres.
    Ha estat tot una experiència, això de la biblio.

    ResponElimina
  4. Hola guapa !! Sempre aconsegueixes que em senti molt identificada amb el que escrius.....soc super fan teva !!!!
    Ara que has acabat els exàmens podríem fer una "relaxing cup of coffie" ?? Petonets

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gracies. Això que em dius em fa sentir be doncs vol dir que t'he transmès el que volia expressar. Preparada per anar a fer el coffee. Kisses!

      Elimina
  5. Jo prefereixo anar a la biblioteca sempre que tinc que memoritzar, perquè allà no tinc tantes coses que em distreguin... com ja saps, em costa molt poquet "anar-me'n" mentalment, ja,ja !! Petonets !!
    Continua escrivint ...m'encanta com ho fas !!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jajajaja. Això també buscava jo i una mica ho vaig aconseguir. Però ès tan fàcil deixar volar la ment!
      Moltes gràcies i molts petonets

      Elimina
  6. Com sempre em transportes a moments que jo almenys tenia aparcats, que no oblidats, per això cada setmana espero amb impaciència tornar a la meva biblioteca personal per recordar. Els nostres records són la nostra riquesa. Un petó, i fins aviat
    Elracódeldetall.blogspot.com

    ResponElimina
  7. Tot és qüestió de recuperar el moments que t'han fet sentir bé, Júlia.
    Gràcies.

    ResponElimina