dijous, 6 de febrer de 2014

Jugant amb les lletres

Fa dies que escric.
Que m’arriben lletres i lletres. Que les ajunto, que formen paraules i paraules.
Ara, les trobo juganeres.
Qui m’ho havia de dir, jo que creia que era “de números”. 

Llegir mai m’havia agradat massa.
I escriure...uff! quin mal de cap cada vegada que a classe deien: “Redacción libre”.
Jo no sabia per on començar. Quin patir, i quina angoixa.
Tampoc he sigut mai de jugar a l’scrabble, el trobava avorrit i pesat.
Els mots encreuats em feien més el pes, però tampoc per perdre el cap. 

Però moltes vegades, després d’una “bona patacada” inicies un canvi, una nova forma de veure i viure la vida.
I en els darrers dos anys, això s’ha fet més evident.
He començat una carrera que, tot i que té molt de ciència, necessita de les humanitats per seguir-la.
He llegit textos que m’han interessat, llibres que m’han emocionat.
He tornat a agafar l’hàbit de llegir el diari, de guardar articles.
He conegut persones que m’han fet veure les coses des d’un altre punt de vista. Altres que m’han animat a escriure. 

He sabut veure que hi ha lletres que enamoren, lletres que engresquen, lletres que emocionen, lletres que recriminen, lletres que destapen el que no ens atrevim a mostrar.

I per si fos poc, aquests dies també he gaudit d’un altre plaer relacionat amb les lletres: he jugat amb elles.
S’ha celebrat el 95è. aniversari del naixement de Joan Brossa. I a través d’una gran iniciativa de la seva Fundació, s’ha organitzat un “no parar” al twitter. Aquesta iniciativa consistia en fer un acròstic (“composició poètica en què les lletres que ocupen determinats llocs, per exemple les lletres inicials de cada vers, formen una paraula o frase...”) des del dia 1 al 19 de gener, segons les paraules “brossianes” que han vingut donades per la fundació.
Hi han hagut més de 1800 piulades, i jo m’ho he passat d’allò més bé.
Vaig començar a participar-hi el dia 6 i ja no vaig poder parar fins al final. 

Tothom em diu que no coneixien la meva “nova” faceta, però la veritat és que fins i tot jo m’he sorprès de com m’han anat sortint cada dia, un rere l’altre, els petits poemes, petits missatges encoberts. 

Cada dia he esperat la tarda per  posar-m’hi.
Alguns dies he pensat molt. He remenat el diccionari, o li he donat més d’una volta.
Altres dies m’ha sortit d’una tirada, i ho he penjat amb el hashtag  #Brossa95. 

El més complicat? El del dia 16. La paraula era Transformació. Tan llarga!
Tretze lletres per formar paraules i que no passessin dels 140 dígits de la piulada.
Però va acabar sortint. 

El que em va costar menys? El del dia 17. La paraula escollida era Mirada.
Només llegir-la vaig veure que no em calia pensar. L’acròstic sortia sol. Potser perquè sona suau. Potser perquè és dolça. Potser perquè la recordava. Potser perquè la imaginava. Potser... perquè m’agrada.


Mirall
Impecable que
Reflecteix
Aquella
Dolçor del meu
Amor.

 

 

 
 
(Els acròstics seleccionats per la Fundació a www.fundaciojoanbrossa.cat on trobareu el “tweetbook” que han editat)

12 comentaris:

  1. No em canso de llegir-te i m´ha agradat aquest acròstic de la MIRADA.
    Et segueixo
    Parisa

    ResponElimina
    Respostes
    1. Que be que et segueixi agradant llegir-me. Em fa molt feliç compartir les meves emocions.
      Gràcies

      Elimina
  2. N'hem parlat de tot això que dius i n'estic molt contenta. Els canvis serveixen per millorar, sigui la situació personal, sigui l'evolució de la nostra forma d'expressar, o de sentir o en definitiva d'estimar. Així és la vida, mentre podem viure-la i no desistir mai de l'evolució positiva.
    Rosa

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si si Rosa. De tot això en parlem. Tot això forma part de la vida i "les patacades" tambe.

      Elimina
  3. M'he oblidat: aquests ulls són de la Sara?
    Rosa

    ResponElimina
  4. A mi no m'agradan la lletres i sempre he pensat que soc de números, tot i que treballant en ells ara tinc els meus dubtes però qui ho anava a dir que ens trobariem en aquest mon bloggaire amb les lletres pel mig.
    Com m'agrada la foto i el acròstic de la MIRADA. Felicitats una vegada mes, petons

    ResponElimina
    Respostes
    1. Mai ès tard per canviar Jùlia. El més important ès trobar-te còmode amb el que fem.
      Ès un plaer que t'agradi el meu acròstic. I la foto...ès tan dolça com ho ès ella en persona!

      Elimina
  5. Doncs jugues bé amb les lletres... :D Ets tota una joganera de les paraules. :D

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Marc. El millor ès que m'ho passo molt be fent-t'ho.
      Una abraçada:)

      Elimina
  6. M¨hi sento molt identificada, jo fa poc que escric, ni tan sols sabia fins fa poc més de dos anys que m´agradava tant. Llegir fa més anys que m´agrada, ho vaig descubrir quan treballava en una botiga on no hi entrava ni Deu, havia de fer alguna cosa per entretenir-me i vaig obtar per la lectura.Segueix escrivint...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Carme. Jo tampoc sabia que això m'enganxaria tant!.
      Ho faig amb molta il.lusió, i també amb ganes de transmetre el que sento i el que em passa pel cap, o el que passa al meu voltant. Els vostres comentaris em fan seguir, encara amb més força. Endavant amb el teu blog, t'aniré llegint...

      Elimina