I les dificultats
ens faran
més forts,
ens faran
vibrar
amb el mateix so.
I no podrà
una tempesta
llançar-nos
malefici
Tan forts
ja som!
Vaig a escriure. Vaig a escriure els meus pensaments, les meves idees, les meves interpretacions del dia a dia, les coses que passen sense que jo hagi demanat que passin, les meves emocions... Vaig a escriure perquè en aquests moments em ve de gust, perquè vull dir coses, perquè tinc ganes de fer-ho. I perquè vull compartir amb vosaltres el meu viure. (Tots els escrits són originals i escrits per mi, i les fotografies sempre són reals, meves o cedides per amics i coneguts)
dimecres, 24 de setembre del 2014
diumenge, 21 de setembre del 2014
dijous, 18 de setembre del 2014
dimarts, 16 de setembre del 2014
dilluns, 15 de setembre del 2014
diumenge, 14 de setembre del 2014
dissabte, 13 de setembre del 2014
UNA EXPERIÈNCIA AMB ELS ACRÒSTICS
Celebració
del 95è. aniversari del naixement de Joan Brossa.
Organitzat
per la Fundació Joan Brossa (del 6 al 19 de gener d 2014)
Dia
6: JOC
Jugar
Oferir
Compartir
Dia
7: ABSURD
Aspiracions
Borroses
Supèrflues i
Universals
Recent
Descobertes
Dia
8: BALANCÍ
Buscant
Aires
Lliures
Amb
Nostre
Cor
Incansable
Dia 9: TEATRE
Tot
Escrit i
Assajat.
Tot
Recomença
Enguany
Dia 10: LLIURE
Lluïen
Les
Imatges
Úniques,
Records
Excelsos
Dia 11: CLAU
Caminar en
Llibertat
Ansiada
Utopia
Dia 12: LLIBRE
Laberint de
Lletres
Impacients, veient com
Ballen uns
Relats
Escrits
Dia 13: IRONIA
Incessants
Rumors que
Obstaculitzen
Nostra
Imaginació
Amatent
Dia 14: ALFABET
Amor trobat
Lletres enllaçades
Faula començada
Amor sincer,
Ballem
Entre les
Teulades
Dia 15: ONÍRIC
Ombres que
Neixen
Incessants
Retenint un
Instant
Capriciós
Dia 16: TRANSFORMACIÓ
Tornem a
Reviure
Antigues i
Noves
Sensacions,
Fermes
Ocasions.
Refer
Moments
Apassionats.
Canvis
Íntims i
Ocults
Dia 17: MIRADA
Mirall
Impecable que
Reflecteix
Aquella
Dolçor del meu
Amor
Dia 18: ANTIFAÇ
Amagatall
Niu de la
Teva
Intransferible
Felicitat,
Aroma de
recanÇa
Dia 19: BROSSA
Bard d’aquesta terra
Rapsode del món
Obres
Superbes,
Sentiments mai
Acomiadats
dimarts, 2 de setembre del 2014
Poemets d’agost 2014
Sóc
i sento.
Vibro
i estimo.
Somio
i desitjo.
Abraço
i beso.
Vull
i tinc.
Et busco
i et trobo.
Brillo
i et dono
la meva
llum.
Demano
q ho entenguis
I no sé
explicar-te
q ha passat
Q pateixis
no voldria,
però evitar-ho
no en sé
Només puc
estimar-te
com sempre
he fet
Ara hi sóc.
Em trobaràs.
Un xic
trencada.
Buscaré
el teu caliu
que em
doni pau
Buscaré
la teva mirada
que em
doni llum
Et buscaré
a tu.
Em trobaràs.
Un xic
trencada.
Buscaré
el teu caliu
que em
doni pau
Buscaré
la teva mirada
que em
doni llum
Et buscaré
a tu.
Que bonic
jugar amb tu
Que dolç
pensar
que hi ets
Que suau
la carícia
de la teva veu
Quina exquisida
bogeria
que ja sento
dintre meu
M’agrada
com ets
M’agrada
com fas
Vull saber
del teu
respirar
Vull notar-te
al meu costat
T’aniré
pensant
T’aniré
somiant
Ja veurem
si quan...
Ja diràs
si vens
Ja diré
si vaig
T’estaré
esperant.
#Senzillament
Màgic
el que fas
que passi
del plor
al somriure
que surti
del fosc
i vegi la llum
Que busqui
la teva mirada
Que vulgui
estar sempre
amb tu.
Em fas feliç
Tu saps com
I et sé feliç
si ets amb mi
Vine aviat
Vine tranquil
Que jo faré
que no vulguis
marxar
Vull
la teva
mirada
Vull
la teva
abraçada
Vull
que estiguis
aquí
Vull
que vibris
amb mi
Petons
amb aires
de mar,
Petons
que em
portis
demà.
No
No t’ho
diré més
Tu saps
com sóc
Tu saps
com penso
Tu saps
que dic
Tu saps
que callo
Tu saps
que vull
Tu saps
on paro
#éssenzill
Cau la nit
i porta
aquella brisa
que descobreix
el q ja sé.
No volent
ens fa esclaus
de moments
que ja no
existeixen,
d’instants
que oblidarem
Quan
una nova
vida
desperta
els nostres
sentits,
sento
el moment
en que
vull sortir,
cridar,
gaudir,
i viure-ho
amb tu.
Vida,
il·lusió.
Amor,
dolçor
Somio?
No em
despertis
d’aquest
somni
No em
deixis
renunciar
Fem-lo
que sigui
realitat
Avui sóc
la reina
d’aquella
partida
d’escacs.
Àgil,
ferma.
Que lluita
per guanyar.
Que espera,
que hi creu,
que vol ser
al teu costat
Les estrelles
saben
l’explicació
La lluna
vol explicar-ho
i aquell follet
que ens
observa
li diu q
no ho
descobreixi.
Que així
ja està bé
Pluja
inoportuna
Trons
que ens
fan vibrar
Improvisem
una sintonia
Improvisem
una vetllada
Improvisem
el que diem
Serem,
viurem
i estimarem
No sé
com dir-te
el q avui
sento.
Vull
q notis
q t’enyoro
Vull
q sàpigues
q t’espero
Vull que sigui
un t’estimo
Vull que sigui
un per sempre
Marxar
Fugir
Escapar
Anar
Tornar
Pujar
Baixar
...
Viure
Riure
Sentir
...
Hi ets
Hi sóc
...
Doncs
Som-hi!
Un minut
sense tu
és etern
Un dia
sense veure’t
i el meu
cor es fa
petit
Llavors
vens,
m’abraces
i sé que
sempre
has estat
aquí.
Que ploguin
petons
Que ventin
abraçades
Que arribin
carícies
Que creixin
amors
Dóna’m
amor
Fes-me
carícies
Que noti
els teus
braços
Que senti
el petó
Ahir
no sabia
Avui
no podia
Però
estaves
amb mi.
On calia,
on esperava.
Des d’on
podies
donar-me
la mà.
Des d’on
em podies
estimar.
Sempre
no serà
prou temps
Ara és
un instant
Viure és
el que fem
Saber-nos
el que intentem
Sentir-nos
el que sabem
Estimar-nos
el que volem
Vull ser
una espurna
q et
faci encendre
Aquell
ventall
de ritmes nous
Aquell
aire fresc
q els dos
buscàvem
Aquell
anhel
de fer-ho
junts.
Etiquetes de comentaris:
Poemes
Subscriure's a:
Missatges (Atom)