I ja tornem a ser-hi una temporada més a Vullescriure.com
Crida 122
Paraula obligatòria: Barca
Opcional: Que s'hi celebri una festa d'aniversari
Si la
barqueta es tomba... nena no tinguis por...
Aquesta cançoneta seguia ressonant dins del seu cap dia
rere dia.
Que no tingui por? – es deia la Gisela- que
desafortunades les lletres d’aquelles cançons que tots hem cantat de petits.
La Gisela vivia sola des de ben joveneta. Els seus pares
havien sortit un dia de primavera a estrenar la barca que, amb molts sacrificis,
s’havien comprat per anar a navegar els dies de festa.
Tota la família vivia en constant contacte amb el mar. Era
un “amic” al que li tenien un respecte especial però, a la vegada, es parlaven
de tu a tu i sempre s’havien entès.
Aquell
maleït diumenge, els pares de la Gisela, celebraven el seu 25 aniversari de
casament i, després d’esmorzar amb les dues filles, van decidir gaudir de la seva
festa tot sols.
Ells i el
mar, com el dia que es van casar.
Van comprar el dinar, un pastís, una botella de cava i es
van fer a la mar. Portaven gravada la música que sonava el dia del seu casament
i moltes cançons, que s’havien fet seves d’ençà aquell dia. Van fer una
abraçada a les noies i amb un somriure, es van acomiadar.
Els canvis de temps a la primavera són sobtats i
imprevisibles. A l’arribar el capvespre no varen tornar. La ràdio de la barca
no responia i ells havien callat per sempre. Un vent bufava al petit poble de
la costa. Els vigilants del port els van buscar incansablement. Però, com si s’haguessin
esfumat, mai els van trobar.
La Gisela i la seva germana van plorar al costat del mar
dies i dies. Fins que un matí, d’estiu, varen veure dues gavines aixecar el vol
des del mateix punt on s’havien acomiadat dels seus pares per darrera vegada.
Si la
barqueta es tomba... nena no tinguis por...