Bonica
Llum
Acariciant-te
Vens
Amb mi.
Vaig a escriure. Vaig a escriure els meus pensaments, les meves idees, les meves interpretacions del dia a dia, les coses que passen sense que jo hagi demanat que passin, les meves emocions... Vaig a escriure perquè en aquests moments em ve de gust, perquè vull dir coses, perquè tinc ganes de fer-ho. I perquè vull compartir amb vosaltres el meu viure. (Tots els escrits són originals i escrits per mi, i les fotografies sempre són reals, meves o cedides per amics i coneguts)
dijous, 16 d’octubre del 2014
BLAVA
Etiquetes de comentaris:
Acròstics
dissabte, 4 d’octubre del 2014
Poemets de setembre 2014
Feliç
Orgullosa
Satisfeta
Contenta
Somrient
De colors
Sense boires
Sense dubtes
Vibrant
Musicant
els desitjos
Així em
sento
ara mateix.
Tarda sigil·losa
res pertorba
el meu espai.
Una calma
m’acompanya,
m’acarona,
m’abraça.
Sento com
em parla
el teu silenci
Avui la nit
em pren
a mi.
No sé
que vol,
no sé
que espera.
Potser
trobar-te
potser
estimar-te!
I volent +
tinc prou
Desitjant tant
em sento
joiosa
Sabent-te
amb mi
sóc capaç
de qualsevol
cosa.
Amb la
teva mirada
sento l’amor
que em toca.
Semblarà
que no.
Però
és que si.
Voldràs
saber.
Voldré
marxar.
Qui sap
de res.
Només
tu i jo.
Potser
demà,
ja el cel,
sigui serè.
Mira'm,
hi sóc.
Besa'm,
et vull.
Abraça'm,
i sent.
Toca'm,
i viu.
Parla'm,
t'escolto.
Busca'm,
i em trobes.
Estima'm,
i volo.
Saber que
hi ets
em
reconforta
Saber que
hi sóc
et fa feliç
Ja ve la nit
i et sento
a prop
I no tinc
por,
no em sento
sola
#senzillament
Neguits
deliciosos
Somnis
que esdevenen
reals
Sensacions
que impregnen
la vida
Desitjos
descontrolats
És tard.
Un dia més
en el nostre
compte
I un altre q
espera arribar
Unes lletres
que vull
escriure
Unes paraules
q són per a
tu.
Hauria. Però
no puc.
Si el
cervell no para,
és difícil dormir.
Si el cor es
para...
ja no caldrà
tornar
a patir.
Viure
intensament
per després
olorar el
record
d’aquell
moment
Seguir
allà...
o viure’l
aquí
Seguir
sentint
que estàs amb
mi.
Seguirem com
si res.
Com si no sabéssim
que
ja és
tardor.
Seguirem
fent el que fèiem
cuidant les il·lusions.
Així...sense
més.
Ja sé on ets,
ja t’he
trobat.
Sota
aquell núvol
Rere
la lluna
Prop
les estrelles
Jugant
a amagar-te
Buscant
un somriure
Volent-me
estimar.
Etiquetes de comentaris:
Poemes
Subscriure's a:
Missatges (Atom)