dimecres, 13 d’agost del 2014

Quan quedem? I què dius que farem?

Tinc temps. Faig moltes coses, però les hores passen a poc a poc.
Deu ser aquesta calor que fa a Barcelona, que no deixa dormir i que alenteix els rellotges de la ciutat. 

Rellegeixo el Petit Príncep d’Antoine de Saint-Exupéry. L’he llegit moltes vegades, fins i tot en veu alta. Però sempre hi trobo coses noves. Segurament, és el moment en que el llegeixo, o el meu estat d’ànim, perquè crec que el que està escrit sempre ha estat allà.
Avui, si hagués de dir quin personatge podria ser jo, no seria ni la serp que  s’empassa l'elefant ni la rosa que cuida el petit príncep. Avui seria la guineu, donant explicacions del concepte de ser “domesticat” i de la importància que adquireixen les coses i les persones en el moment en que es converteixen en úniques per a nosaltres.
Domesticar, diu la guineu, és crear lligams. És fer única en el món, per a tu, a aquella persona o aquella cosa. Perquè et fa que la vegis diferent, perquè et preocupes per ella, perquè no la vols perdre, perquè creus que només és important per a tu.
Tots domestiquem i som domesticats, no creieu? 

També és en aquest capítol on hi ha la frase que tothom recorda d’aquest llibre: “És molt senzill: només s’hi veu bé amb el cor. L’essencial és invisible als ulls”
Però amb el que realment m’identifico, és  amb el moment en el que el petit príncep, torna a veure a la guineu, en una segona trobada. Aquest no arriba a la mateixa hora del dia anterior. La guineu li recrimina el que no ho hagi fet perquè d’aquesta manera, si no sap quan arribarà, no sap quan ha de preparar el seu cor per la trobada.
No us passa això? No necessiteu crear “ritus” com diu la guineu?
Els ritus són el que fa diferent a un moment dels altres, per viure els preliminars com una dolça espera, per gaudir el camí que ens porta a allò que volem.
Moltes vegades, aquest temps, es viu més intensament que el propi esdeveniment.  

Segurament també coneixeu aquesta sensació: Sentir-vos més emocionats i ser més feliços el dia o les hores prèvies a trobar-vos amb algú o d’anar a una festa, que el que sentiu quan arriba el moment.
Si sabem a quina hora ens trobem, ja podem començar a viure la il·lusió des de molt abans.
Si no sabem quan serà... llavors no vivim aquesta inquietud meravellosa d’imaginar-nos tot allò que podrà ser o que podrà passar.
I que algunes vegades no acaba passant... 

Sóc molt així. De voler saber quan i a on i què farem... Així, des de moltes hores abans ja ho visc, ja em preparo...
Però, també us he de dir que, darrerament, li he donat entrada a la improvisació. I no em va del tot malament.
Té els seus inconvenients de no saber que passarà i si passarà, però quan passa és fantàstic i emocionant. I si no passa, no t’ha donat temps a fer-te il·lusions.
En aquests temps en que tot va tan ràpid, en que les tecnologies ens acurten els moments, i cada vegada volem més i més... deixar volar la imaginació, la sorpresa i improvisar en el darrer moment té el seu punt de captivador.
Tot i que si pots dir-me quan quedem, molt millor!
 
 

dimarts, 5 d’agost del 2014

Poemets de juliol 2014


Saps
que vols
Saps
com fer-ho
Saps
com dir-ho
Saps
per què
Saps
que és cert
Estima
a qui
t'estima
No dubtis
No dubto
Creu en tu
Creu en mi
 

 

Pintaria
un quadre
amb els
nostres colors
Escriuria
un conte
amb els
nostres mots
Ballaria
un vals
amb la
nostra cançó
Avui..
segur podria
 

 

Pararia
el temps
quan sóc feliç.
Avançaria
les hores
quan
no ets amb mi
Sortiria
a buscar-te
si no sé on ets
No viuria
si no
et veies més 

 

Segueixo
somiant
que ets amb mi.
Segueixo
pensant
que vols
ser amb mi.
Perquè
així m'ho dius.
Perquè
així m'ho fas saber.  

 

Hi ha coses
que no tenen
preu
Hi ha coses
que no es
poden explicar
Hi ha coses
que només
es poden
compartir
Hi ha coses
que només
són així. 

 

Estimar
amb bogeria
Perdre l'alè
durant l'absència
Odiar
la llunyania...
Desig
que esclata
quan la nit arriba
Desig
que a l'alba
no acabarà 

 

Aquest somriure
que ara veig,
que ara sento,
que tu em regales...
El vull sempre
en els teus llavis.
El vull sempre
per a mi.  

 

Ahir
només eren camins.
Avui
ja són dreceres.
Demà
sorgiran ponts
que aproparan
desitjos i fronteres.
Sortim a pista,
que comença
la carrera 

 

Un nou camí
per traçar
Noves sendes
que explorar
Sabem
que ens atraparà?
Un nou amor
que sempre
hi compta
Un amor
que ens
fa feliç  

 

Veig el mar
i en sé d tu
Veig el cel
i em diu
on ets
Veig l lluna
i em marca
el camí
Veig un estel
i em diu 1 secret
Sé q hi ets
aquí mateix 

 

Si sóc prop teu
el món canvia
Si ets amb mi
sento l vida
Si vens aquí
t'abraçaré
Si vinc jo allà
em besaràs
Tan sols
vull ser
al teu costat

 

El meu cor
és foll d'amor
quan se sap
prop del teu.
La lluna,
gelosa
de la nostra
passió,
vol
robar-nos
1 batec
i fer-se seu
el meu
instant

 

Tempesta
d'estiu.
Tempesta
que importuna
la meva vida.
Pluja
que desvia
el meu camí.
On ets?
Que aquesta
tarda
m'han robat
el meu destí.