dimecres, 31 de desembre del 2014

31 paraules

Com sabeu participo en el bloc d'escriptors de @Vullescriure, i per aquest desembre la proposta ha estat divertida i provocativa, a la vegada que difícil de seguir.
Però la constància ha fet que ara us ho pugui oferir.
Es tractava de fer un petit escrit, microconte, relat, poema o pensament tenint en compte la paraula que ens facilitava @TereSM_ i amb una paraula menys cada dia. Començant per 31 paraules i acabant amb 1... com els dies que faltaven per acabar aquest any 2014.

Aquí teniu les meves aportacions. Feliç 2015.



31: Estrelles
Mirava al cel intentant trobar la seva musa entre tantes estrelles. Només una li era fidel. Aquella, la més brillant, la que sempre li duia els mots més dolços. La seva.  
 
 
30: Riqueses
Al vell mig del paradís només volia trobar-la a ella. Cap tresor igualaria el seu somriure. Era la seva major riquesa. Desitjava que volgués quedar-se. Ella no ho sabia encara.  
 
 
29: Cors
Dos cors i una sola música.
Dos ànimes i una sola cançó.
Notes que esgarrapen la vida.
Sensacions que xiulen al vent.
Abraçades entre somnis.
Petons a mig despertar.
 
 
28: Poesia
 
Quina rima buscaria
que em tornés el teu somriure
i fes fora la paüra?
Una llum que no tenies,
una claror que pressenties,
un poema que ara escriuria.
 
 
27: Xocolata desfeta
Feia molt fred, i els nois venien a veure’m. Com cada divendres eren aquí, sabien que jo els esperava. I jo els embadalia amb la xocolata desfeta. 
 
 
26: Trèvols de 4 fulles
 
Aniria amb el cap alt. Parlaria sense embuts, es faria escoltar. No patia pel que li poguessin demanar. Ben pensat, la duia a la butxaca. Sort!
 
 
25: Jocs 
Encara som com nens que escollim amb que volem jugar, tot i no conèixer la partida, ni saber-ne el resultat. Traiem els daus i tirem.
 
24: Temps
Anys esperant aquell estiu, on els dies passen lentament i vols aturar les hores. Que no passin els minuts i sentis tots els segons.
 
 
23: Fantasia 
Al final es va atrevir. Ja feia temps que ho volia fer. Li va explicar la seva fantasia. I ell la va deixar.
 
 
22: Aventures
I vivint enmig d’aventures es va trobar al final de la seva vida. Havia d’acabar sol i lluitant la més gran batalla.  
 
 
21: Llibertat 
Llibertat, que vols? Parlar alt i clar. Plorar quan jo vulgui i cantar sense demanar permís.
Doncs va, fes-ho!
No puc 
 
20: Castells de focs artificials 
Deia que li feia veure castells de focs artificials. Però no veia que només era quan a ell li convenia.
 
19: Arcs de Sant Martí 
De quin color voldries pintar avui la vida?
Buscaré un Arc de Sant Martí i faré meva aquella estela.
 
18: Llum 
Llum que fa clara la nit,
que deixa pas al dia,
que omple el moment
del teu somriure. 
 
17: Oportunitats 
Secció d’oportunitats, segona planta.
Trobareu aquell bes que no vau fer, i aquella abraçada que vau oblidar...
 
16: Cartes
 
Les guardo. Les rellegeixo. Totes.
Aquelles cartes que encara guarden la teva olor, el teu amor.
 
15: Sorpresa 
I deies que em preparaves una sorpresa... Mai va arribar. Em feia massa il·lusió.
 
14: Tresors 
Dorm fillet,
dorm tresor de la mare,
dorm que sóc aquí,
dorm aquesta nit.
 
 
13: Nous horitzons 
Era valenta, va anar a buscar nous horitzons. Ni ell la podria aturar.
 
 
12: Llar
Fred. Les mans gelades, les va acostar a la llar de foc.
 
 
11: Bones notícies 
Bones notícies: Aterratge perfecte, tots sans i estalvis, demà et veig.
 
 
 
10: Salut
No sé com s’ha pogut morir...tenia una salut de ferro.
 
9: Petons 
T’ompliria a petons.
On tu diguis
On jo vulgui. 
 
8: Rialles
 
Fes-me una rialla,  i tot canvia de color.
 
 
7: Galets 
 
Avui he menjat uns galets amb caldo.
 
 
6: Copes de cava 
Bombolles somriuen en copes de cava
 
 
5: Valentia 
Viure, això si és valentia
 
 
4: Innocència
 
Havia perdut la innocència.
 
 
3: Vida
Vida, sóc teva.
 
 
2: Somnis 
Somia’m avui.
 
 
1: Tu
Nosaltres.

dimarts, 23 de desembre del 2014

Alguns tuitpoemes

Avui us vull felicitar el Nadal. Avui, que encara falten tres dies sí, després estareu ocupats i no em llegireu. I avui tinc ganes i una miqueta de temps, avui és el dia sí.

Aquests dies han estat molt intensos. Molts sabeu que he publicat un llibre de tuitpoemes. Bé, el primer llibre de tuitpoemes, i en català.
 
 
 
 
He publicat amb el músic Pere Pèries ( www.pperies.com ) aquests poemets que acostumem a fer a Twitter. En el llibre en trobareu 58 de cadascú. L'Editorial Ganzell, amb el seu equip i l'Eduard Boada al capdavant és qui ha portat la publicació. El pròleg és de Coia Valls i la il·lustració de Georgina Serrano Liarte.
 
 
Només fa un any que vaig obrir el bloc. Només fa un any tot era diferent. Ara això està sent una experiència meravellosa que, el Dia de Sant Jordi, quan vaig fer el primer poemet, no em podia ni imaginar.
Ara escric aquí, escric al bloc de la Júlia www.elracodeldetall.com ,
i també al bloc de www.webdefes.com
 
I per arrodonir l'any publico un llibre.
Caram, quan ho veig així tot junt encara em fa més impressió.
 
És un Nadal especial per molts motius, i aquest és un d'ells que vull compartir amb vosaltres. Us dono també les gràcies per ser-hi a prop. 
 
Us deixo alguns dels tuitpoemes que he fet aquests darrers dies com a regal de Nadal. Els del llibre, els haureu de llegir directament de les seves pàgines.
 
Paraules
que són versos,
lletres
que són cançons,
inspirades,
viscudes.
compartides.
estimades.
Senzillament,
per vosaltres.
 
 
Seria de nit
si no estiguessis aquí.
Seria fosc
si no fossis amb mi.
Seria enganyar-te
si no digués aquests mots.
 
 
Només fer un pas,
un pas endavant.
No pot ser
que el que he vist
m'ho hagi imaginat.
 
 
Parlar,
escoltar,
llegir la mirada
mentre no dius res,
entendre el silenci
que ens uneix.
 
 
Un glop d'aire
abans de marxar
1 mirada,
1 petó,
1 fins ara,
1 t'estimo,
i 1 demà.
Que ahir és història
i no tornarà.
 
 
1 simple paraula
em pren l'alegria
que tèrbola dansava
dins d'aquesta paranoia.
No em demanis,
no m'ho diguis
tan sols abraça'm
i fes-me dormir.
 
 
Una nit qualsevol
quan arriba el silenci,
quan només sento
el teu cor,
quan només sé
el teu nom.
 
 
Saber-te a prop,
veure't sense mirar-te,
sentir-te sense tocar-te,
estimar-te sense oblidar-te.
 
 
 
@Cristinabcn28
@pere_peries
@ganzellcat
@CoiaValls
@gsldraws

 
                   
                                                               
 

 

dissabte, 6 de desembre del 2014

Poemets d'octubre i novembre 2014


Forta l’abraçada
Fort el desig
Fort el rampell
Forta la trobada
Clara la mirada
I
Sincera la besada.
 
 
 
Volar entre núvols
de cotó
Sortir i no trobar
obstacles
Riure amb ganes
Sentir que visc
Notar la teva
abraçada
Despertar
amb la primera
besada.
 
 
 
Una mirada
i puc.
Una paraula
i sóc.
Una abraçada
i volo.
Deixa que la lluna
ens acaroni
Deixa-la!
I el meu amor
et farà be.
 
 
 
Què faries
si em tinguessis?
Què em diries
si em sabessis?
Què desitjaries
si jo et volgués?
Fes, em tens
Digues, em saps
Desitja'm, et vull.
 
 
 
No hi pensis,
només sent.
No ho busquis,
només pren.
No ho diguis,
només fes.
No marxis,
només riu.
Tu ets tot...
I jo sóc sempre...
 
 
 
Mira'm, hi sóc.
Besa'm, et vull.
Abraça'm, i sent.
Toca'm, i viu.
Parla'm, t'escolto.
Busca'm, i em trobes.
Estima'm, i volo.
 
 
 
Tot fent-se fosc
un bri de llum.
Una espurna
se m'apropa
un aroma
que m'envolta
unes mans
que m'acaronen
una mirada
que conec
un t'estimo
i un petó.
 
 
 
Avui he patit,
he fet patir.
He desitjat,
m'han desitjat.
He volgut,
m'han estimat.
He plorat,
m'han abraçat.
He sentit,
i t'he trobat.
 
 
 
Una música nova,
una emoció
als teus ulls,
el temps que s'atura,
dos cors i una cançó.
Una música
que és la meva
quan sent
la teva passió.
 
 
 
Mira'm
i sabré
si la lluna
que avui veus
és aquesta
que veig jo.
Vine
i busca'm,
fem camí,
que és la meva lluna
la que sempre
sap de mi.
 
 
 
Cauen les fulles,
el dia es fa curt
Un foc que s'aviva
Una mà que et troba
Un amor que dorm.
 
 
 
Una hora més
per estimar,
per somiar,
per somriure,
per plorar.
Una altra nit
sencera per
trobar-te a faltar.
 
 
 
Cada gota de vent
creua l'horitzó
i m'incita a retrobar-te.
No és cap somni.
Veritat que clama
dia a dia.
Que m'empeny
envers l'albada.
 
 
 
Una cançó,
un sentiment,
una emoció,
un adéu,
un fins demà,
una mirada,
un somriure,
una abraçada.
 
 
 
Nus a la gola.
El vent bufava fred.
Una distància insuportable.
Una ombra del passat.
Un "no sé" fora de temps.
Un moment pel no res.
 
 
 
Estimo cada instant
que hem fet nostre.
Estimo cada lloc
que hem compartit.
Estimo tot perfum
que ens acompanya.
Estimo tot el tu
que vius amb mi.
 
 
 
Avui no serà
quan deixi
que es pongui el sol,
perquè una llum
de la teva mirada
i la seda de les teves carícies
em faran sentir
que sóc real.
 
 
 
Dia perdut
entre bambolines,
d'una posada
en escena,
d'aquesta
obra sense sentit.
 
 
 
Dalt del tren de la vida,
segueixo en marxa,
fent poques parades,
amb els vagons plens,
i les motxilles carregades.
Aquest, no té frenada!
 
 
 
Com és
que sento la teva mirada
com si el més lluny
que de mi fossis
només es tractés
d'un sospir de matinada?
 
 
 
Paraules
que són versos,
lletres
que són cançons,
inspirades,
viscudes,
compartides,
estimades.
Senzillament,
per vosaltres.
 
 
 
Seria de nit
si no estiguessis aquí.
Seria fosc
si no fossis amb mi.
Seria enganyar-te
si no digués aquests mots.
 
 
 
Senzillament
per tu.
Honestament
amb tu.
Clarament
com tu.
Impossible
sense tu.