Jugant amb les lletres

Fa dies que escric.

Que m’arriben lletres i lletres. Que les ajunto, que formen paraules i paraules.

Ara, les trobo juganeres.

Qui m’ho havia de dir, jo que creia que era “de números”. 

Llegir mai m’havia agradat massa.

I escriure...uff! quin mal de cap cada vegada que a classe deien: “Redacción libre”.

Jo no sabia per on començar. Quin patir, i quina angoixa.

Tampoc he sigut mai de jugar a l’scrabble, el trobava avorrit i pesat.

Els mots encreuats em feien més el pes, però tampoc per perdre el cap. 

Però moltes vegades, després d’una “bona patacada” inicies un canvi, una nova forma de veure i viure la vida.

I en els darrers dos anys, això s’ha fet més evident.

He començat una carrera que, tot i que té molt de ciència, necessita de les humanitats per seguir-la.

He llegit textos que m’han interessat, llibres que m’han emocionat.

He tornat a agafar l’hàbit de llegir el diari, de guardar articles.

He conegut persones que m’han fet veure les coses des d’un altre punt de vista. Altres que m’han animat a escriure. 

He sabut veure que hi ha lletres que enamoren, lletres que engresquen, lletres que emocionen, lletres que recriminen, lletres que destapen el que no ens atrevim a mostrar.

I per si fos poc, aquests dies també he gaudit d’un altre plaer relacionat amb les lletres: he jugat amb elles.

S’ha celebrat el 95è. aniversari del naixement de Joan Brossa. I a través d’una gran iniciativa de la seva Fundació, s’ha organitzat un “no parar” al twitter. Aquesta iniciativa consistia en fer un acròstic (“composició poètica en què les lletres que ocupen determinats llocs, per exemple les lletres inicials de cada vers, formen una paraula o frase...”) des del dia 1 al 19 de gener, segons les paraules “brossianes” que han vingut donades per la fundació.

Hi han hagut més de 1800 piulades, i jo m’ho he passat d’allò més bé.

Vaig començar a participar-hi el dia 6 i ja no vaig poder parar fins al final. 

Tothom em diu que no coneixien la meva “nova” faceta, però la veritat és que fins i tot jo m’he sorprès de com m’han anat sortint cada dia, un rere l’altre, els petits poemes, petits missatges encoberts. 

Cada dia he esperat la tarda per  posar-m’hi.

Alguns dies he pensat molt. He remenat el diccionari, o li he donat més d’una volta.

Altres dies m’ha sortit d’una tirada, i ho he penjat amb el hashtag  #Brossa95. 

El més complicat? El del dia 16. La paraula era Transformació. Tan llarga!

Tretze lletres per formar paraules i que no passessin dels 140 dígits de la piulada.

Però va acabar sortint. 

El que em va costar menys? El del dia 17. La paraula escollida era Mirada.

Només llegir-la vaig veure que no em calia pensar. L’acròstic sortia sol. Potser perquè sona suau. Potser perquè és dolça. Potser perquè la recordava. Potser perquè la imaginava. Potser... perquè m’agrada.

Mirall

Impecable que

Reflecteix

Aquella

Dolçor del meu

Amor.

 

 

 

 

(Els acròstics seleccionats per la Fundació a www.fundaciojoanbrossa.cat on trobareu el “tweetbook” que han editat)