Alguns tuitpoemes

Avui us vull felicitar el Nadal. Avui, que encara falten tres dies sí, després estareu ocupats i no em llegireu. I avui tinc ganes i una miqueta de temps, avui és el dia sí.

Aquests dies han estat molt intensos. Molts sabeu que he publicat un llibre de tuitpoemes. Bé, el primer llibre de tuitpoemes, i en català.

 

 

 

 

He publicat amb el músic Pere Pèries ( www.pperies.com ) aquests poemets que acostumem a fer a Twitter. En el llibre en trobareu 58 de cadascú. L'Editorial Ganzell, amb el seu equip i l'Eduard Boada al capdavant és qui ha portat la publicació. El pròleg és de Coia Valls i la il·lustració de Georgina Serrano Liarte.

 

 

Només fa un any que vaig obrir el bloc. Només fa un any tot era diferent. Ara això està sent una experiència meravellosa que, el Dia de Sant Jordi, quan vaig fer el primer poemet, no em podia ni imaginar.

Ara escric aquí, escric al bloc de la Júlia www.elracodeldetall.com ,

i també al bloc de www.webdefes.com

 

I per arrodonir l'any publico un llibre.

Caram, quan ho veig així tot junt encara em fa més impressió.

 

És un Nadal especial per molts motius, i aquest és un d'ells que vull compartir amb vosaltres. Us dono també les gràcies per ser-hi a prop. 

 

Us deixo alguns dels tuitpoemes que he fet aquests darrers dies com a regal de Nadal. Els del llibre, els haureu de llegir directament de les seves pàgines.

 

Paraules

que són versos,

lletres

que són cançons,

inspirades,

viscudes.

compartides.

estimades.

Senzillament,

per vosaltres.

 

 

Seria de nit

si no estiguessis aquí.

Seria fosc

si no fossis amb mi.

Seria enganyar-te

si no digués aquests mots.

 

 

Només fer un pas,

un pas endavant.

No pot ser

que el que he vist

m'ho hagi imaginat.

 

 

Parlar,

escoltar,

llegir la mirada

mentre no dius res,

entendre el silenci

que ens uneix.

 

 

Un glop d'aire

abans de marxar

1 mirada,

1 petó,

1 fins ara,

1 t'estimo,

i 1 demà.

Que ahir és història

i no tornarà.

 

 

1 simple paraula

em pren l'alegria

que tèrbola dansava

dins d'aquesta paranoia.

No em demanis,

no m'ho diguis

tan sols abraça'm

i fes-me dormir.

 

 

Una nit qualsevol

quan arriba el silenci,

quan només sento

el teu cor,

quan només sé

el teu nom.

 

 

Saber-te a prop,

veure't sense mirar-te,

sentir-te sense tocar-te,

estimar-te sense oblidar-te.

 

 

 

@Cristinabcn28

@pere_peries

@ganzellcat

@CoiaValls

@gsldraws