Ara que ja és fosc,
ara que encara no dormo,
vine sense fer soroll,
toca’m sota els llençols,
besa’m fins que ens facin
mal els llavis.
Vine...
Tornes a ser aquella mirada,
on has calmat la meva ànsia,
on has encès el meu desig,
has apagat aquella ràbia
i has traçat un nou camí.
Vinc...
Els nous camins són els que trobem a cada crisi, a cada demanda d'auxili.
ResponEliminaVicent