Dir-t'ho...
i que m'ho diguis.
Sentir-ho...
i que tu ho sentis.
Cridar-ho als quatre vents,
i no tenir por de res.
Llançar l'ampolla al mar,
plena de felicitat.
Abraçar-te...
i respirar.
Obrir els ulls,
i veure el cel blau.
Deixar-te fer...
i saber-me al cim.
Viure l'instant...
i gaudir-lo etern.
Somriure...
i veure el sol.
Calella de Palafrugell, 8 d'agost de 2016
Vaig a escriure. Vaig a escriure els meus pensaments, les meves idees, les meves interpretacions del dia a dia, les coses que passen sense que jo hagi demanat que passin, les meves emocions... Vaig a escriure perquè en aquests moments em ve de gust, perquè vull dir coses, perquè tinc ganes de fer-ho. I perquè vull compartir amb vosaltres el meu viure. (Tots els escrits són originals i escrits per mi, i les fotografies sempre són reals, meves o cedides per amics i coneguts)
diumenge, 4 de setembre del 2016
Dir-t'ho
Etiquetes de comentaris:
Poemes
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Jo de vegades també he pensat que un instant pot arribar a ser etern.
ResponEliminaCom les sensacions que fan les drogues al·lucinògenes com lsd, si l'eternitat fora en un instant, ho és i no ho és. L'amor és la clau.
Vicent
L'amor és la clau... m'agrada!
EliminaCristina