dimarts, 23 de desembre del 2014

Alguns tuitpoemes

Avui us vull felicitar el Nadal. Avui, que encara falten tres dies sí, després estareu ocupats i no em llegireu. I avui tinc ganes i una miqueta de temps, avui és el dia sí.

Aquests dies han estat molt intensos. Molts sabeu que he publicat un llibre de tuitpoemes. Bé, el primer llibre de tuitpoemes, i en català.
 
 
 
 
He publicat amb el músic Pere Pèries ( www.pperies.com ) aquests poemets que acostumem a fer a Twitter. En el llibre en trobareu 58 de cadascú. L'Editorial Ganzell, amb el seu equip i l'Eduard Boada al capdavant és qui ha portat la publicació. El pròleg és de Coia Valls i la il·lustració de Georgina Serrano Liarte.
 
 
Només fa un any que vaig obrir el bloc. Només fa un any tot era diferent. Ara això està sent una experiència meravellosa que, el Dia de Sant Jordi, quan vaig fer el primer poemet, no em podia ni imaginar.
Ara escric aquí, escric al bloc de la Júlia www.elracodeldetall.com ,
i també al bloc de www.webdefes.com
 
I per arrodonir l'any publico un llibre.
Caram, quan ho veig així tot junt encara em fa més impressió.
 
És un Nadal especial per molts motius, i aquest és un d'ells que vull compartir amb vosaltres. Us dono també les gràcies per ser-hi a prop. 
 
Us deixo alguns dels tuitpoemes que he fet aquests darrers dies com a regal de Nadal. Els del llibre, els haureu de llegir directament de les seves pàgines.
 
Paraules
que són versos,
lletres
que són cançons,
inspirades,
viscudes.
compartides.
estimades.
Senzillament,
per vosaltres.
 
 
Seria de nit
si no estiguessis aquí.
Seria fosc
si no fossis amb mi.
Seria enganyar-te
si no digués aquests mots.
 
 
Només fer un pas,
un pas endavant.
No pot ser
que el que he vist
m'ho hagi imaginat.
 
 
Parlar,
escoltar,
llegir la mirada
mentre no dius res,
entendre el silenci
que ens uneix.
 
 
Un glop d'aire
abans de marxar
1 mirada,
1 petó,
1 fins ara,
1 t'estimo,
i 1 demà.
Que ahir és història
i no tornarà.
 
 
1 simple paraula
em pren l'alegria
que tèrbola dansava
dins d'aquesta paranoia.
No em demanis,
no m'ho diguis
tan sols abraça'm
i fes-me dormir.
 
 
Una nit qualsevol
quan arriba el silenci,
quan només sento
el teu cor,
quan només sé
el teu nom.
 
 
Saber-te a prop,
veure't sense mirar-te,
sentir-te sense tocar-te,
estimar-te sense oblidar-te.
 
 
 
@Cristinabcn28
@pere_peries
@ganzellcat
@CoiaValls
@gsldraws

 
                   
                                                               
 

 

6 comentaris:

  1. Estar junts i en la distància, junts, tant com siga possible, que ho és en l'immens, units per sempre des de la xarxa, aquest gran invent que fa factibles tots o gairebé tots els nostres somnis, a poc que ho vulguem.

    Una forta abraçada i Bon Nadal i Feliç i Pròsper Any Nou des del barri de Russafa de la ciutat de València.

    Vicent

    ResponElimina
    Respostes
    1. Des de la xarxa sí, aquest post és per vosaltres.
      Feliç Nadal i millor 2015,
      A veure si baixo per València i ens coneixem!

      Elimina
  2. Una idea magnífica, un resultat senzillament extraordinari
    Senzillament extraordinari..
    Continuarà....

    ResponElimina
  3. Hola Cristina, ja saps que m'encanten els teus poemes i es un immens plaer gaudir de les teves col.laboracions, qui ens anava a dir fa un any que ens trobaríem parlant en els nostres respectius blocs. Moltes felicitats, això només acaba de començar i la de bons moments que ja ens ha regalat, un petó molt gros i Bones festes.

    ResponElimina