Trobar-nos la mirada

(Relat presentat en el Concurs de relats curts de TMB 2015, no va arribar a ser finalista)

Tot eren cues. Per entrar, per sortir... En definitiva, per arribar a algun lloc.

Mirava aquelles cares, intentava trobar-lo, sabia que era allà.

M’havia dit que vindria i no m’enganyava mai. Segur que hi era.

Agafaríem el tren de les 15:15. Ell, jo i em sembla que tot el món.

Allà no s’hi cabia, però jo havia d’entrar. Havíem quedat que pujaríem al vagó 26 i que faríem allò que tantes vegades ens havia divertit. Jugàvem a que no ens coneixíem. Ens seiem a prop i començàvem a fer-nos mirades i a compartir petits gestos que cridaven l’atenció dels més curiosos.

Els altres passatgers no ens treien la vista de sobre intentant esbrinar si aquella seducció acabaria en alguna cosa més. 

Feia calor, els colzes s’obrien pas entre tots aquells cossos. Els meus no es quedaven curts.

Situada al mig de la plataforma, no podia caure, impossible!

Esperava una veu, un somriure, una mirada.

De sobte, el whatsapp. El meu? Tothom mirava el seu mòbil, però sí, era el meu. I era ell. 

-Hola, que bonica estàs amb el teu suèter blau. 

Em veia, on era?

No em podia ni donar la volta, necessitava arribar a ell, però m’encantava la idea de que m’estigués observant sense jo saber des de quin racó del tren.

Aquesta vegada també jugaríem. 

-Aixeca la vista, princesa. I mira cap al final del tren. 

Allà, a la llunyania, entre tantes cares, una que reconeixia, una a qui m’era impossible no somriure-li. Aquella barbeta que em tornava boja, aquells ulls verds que només em miraven a mi.

Li vaig treure una mica la llengua i em vaig sentir com aquella nena a la que li feia vergonya dir el vers de Nadal. 

Un senyor amb un barret de palla estava prop dels ulls que jo buscava, i va creure que era a ell a qui li picava l’ullet. Em dedicava la seva millor rialla i la seva mirada va tornar a ser jove per uns instants. Després s’adonà que no era a ell a qui jo volia enlluernar, i es va posar vermell com un pebrot.

Com va poder, es va girar avergonyit i va seguir imaginant. 

El meu estimat seguia allà, mossegant-se els llavis com si fossin els meus els que es menjava.

I jo, a la distancia sentia com les seves mans m’acariciaven, em notava dins de la seva abraçada i era feliç esperant la nostra estació.