#relatBrossa 4 (02/01/16)
En mig de la crisi, un lloc on agafar-me: aquest trapezi, com un ocell que vola lliure.
Penjat al no-res. Salt al buit.
Vaig a escriure. Vaig a escriure els meus pensaments, les meves idees, les meves interpretacions del dia a dia, les coses que passen sense que jo hagi demanat que passin, les meves emocions... Vaig a escriure perquè en aquests moments em ve de gust, perquè vull dir coses, perquè tinc ganes de fer-ho. I perquè vull compartir amb vosaltres el meu viure. (Tots els escrits són originals i escrits per mi, i les fotografies sempre són reals, meves o cedides per amics i coneguts)
dimecres, 6 de gener del 2016
Crisi
Etiquetes de comentaris:
Relats Brossa
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
És una realitat molt dura, però real.
ResponEliminaAbraços.