#relatBrossa 3 (01/01/16)
Còmode com estava veient passar la vida, va sentir aquella punxada...
Res no va tornar a ser com era. Li va agradar.
Vaig a escriure. Vaig a escriure els meus pensaments, les meves idees, les meves interpretacions del dia a dia, les coses que passen sense que jo hagi demanat que passin, les meves emocions... Vaig a escriure perquè en aquests moments em ve de gust, perquè vull dir coses, perquè tinc ganes de fer-ho. I perquè vull compartir amb vosaltres el meu viure. (Tots els escrits són originals i escrits per mi, i les fotografies sempre són reals, meves o cedides per amics i coneguts)
dimecres, 6 de gener del 2016
Diana
Etiquetes de comentaris:
Relats Brossa
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Molt profund el seu escrit Cristina. No es pot deixar passar la vida. Però portser mai se senta dita puxada.
ResponEliminaAbraços.