Josep Company i Sal (13/07/1936 - 26/02/2017)
Fa dies que
no surt de casa. El seu estat de salut no li permet.
Ha passat de
tenir una vida activa a viure cada moment lentament. I tan sols en uns mesos.
Pel matí es
desperta amb un petó de la seva esposa que, puntualment a les 9, li porta les píndoles
que el faran sentir millor.
Després,
reclama que aixequi la persiana de l’habitació. La finestra és gran i, tot i
que des del llit no arriba a veure el carrer, sí que pot observar el cel, veure
el seu color i jugar a endevinar quina temperatura fa.
Mandreja una
mica, tanca els ulls una estona, fins que ella, la mama, li porta la roba que es
posarà avui.
- Vinga que
no et vull en pijama, -li diu-. T’he portat aquests pantalons de xandall i
estaràs còmode. I també la camisa de franel·la perquè no passis fred.
Llavors, amb
ajuda, s’aixeca i esmorza al menjador.
Des de la
seva butaca veu un munt de balcons i finestres de les cases que, des de Nadal,
són part de la seva pel·lícula.
Tot i no
tenir Alzheimer, no pot recordar què va sopar ahir, ni gairebé qui va venir a
visitar-lo, però sí pot imaginar les històries que deuen estar passant darrere
d’aquells vidres o sota aquells tendals descolorits que es veuen moure els dies
de vent.
Quan ets al
seu costat, et comenta el que veu i el que creu veure. Et fa mirar aquell balcó
que té dues bicicletes penjades i et diu que deuen tenir les rodes desinflades
perquè no les treuen mai. O t’explica qui viu a cada pis amb tot un grapat de
detalls.
Hi passa
hores i hores.
Quan es fa
fosc, la seva dona passa la cortina i ell s’enfada perquè hi ha pisos que no
han encès la llum i es pregunta perquè no han tornat a casa encara.
Diumenge,
dia 26 de febrer, des del teu llit, amb tots nosaltres al teu costat, prop d’aquelles
finestres... i amb un petit sospir com si bufessis una espelma, vas apagar la
teva vida cansada.
Però
nosaltres la mantindrem encesa per tu.
T’ESTIMEM
PAPA!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada