dimecres, 14 de febrer de 2018

Per què?

8a. Crida Vullescriure
Paraula Obligatòria: Xarxa




La Cèlia sempre havia viscut a casa dels pares. Ells s’havien anat fent grans, i ella també. Però en aquella casa semblava no passar el temps.

Era una noia molt intel·ligent. Havia fet dues carreres universitàries. La primera, Econòmiques, per fer contents als pares i perquè, segons ells, seria la que li donaria per viure.
La segona Belles Arts, que era la que li omplia l’ànima. Els dibuixos i les pintures que feia li sortien sense pensar-hi. Només agafar els pinzells i semblava que anaven sols. Tenia un do especial, on el color donava vida a tot el que pintava en les teles que tenia escampades per l’habitació. Només en aquells moments era quan es deixava anar, on la seva ment i la seva persona eren lliures.
Però fora d’aquella habitació no ho era.
Sempre pendent dels pares i dels seus desitjos, mai s’atrevia a portar-los la contrària i si alguna vegada ho intentava, després tenia un sentiment tan gran de culpabilitat que no la deixava viure.

Els anys passaven com si res. I la Cèlia vivia entre la feina dels matins en un despatx, i les tardes a casa fent companyia a uns pares que començaven a no saber a quin mes de l’any estaven.
El pare, va emmalaltir de cop i volta i en un tres i no res va morir mentre dormia. La mare no va trigar gaire a seguir-lo.
Eren grans, molt grans, però la Cèlia, que ja tocava la jubilació, no se n’havia adonat.

Després d’acomiadar a la mare, la Cèlia va tornar sola a casa. Va entrar a l’habitació on pintava i va veure el quadre a mig fer que tenia en el cavallet. L’acabaria i el pintaria del color que ella volgués, sense demanar parer a ningú. El vendria o el regalaria. O potser el penjaria al menjador...
S’havia acostumat tant a viure amb ells, que tenia por de no saber-ho fer sola.
Els trobaria a faltar, i molt. En aquell moment es va posar a tremolar. S’havia adonat que a partir d’ara hauria de viure sense aquella xarxa de protecció que els pares donen als fills mentre són petits i que van retirant a mida que es fan grans. Però en el cas de la Cèlia, la xarxa acabava de desaparèixer.


Cap comentari:

Publica un comentari