es gronxen al mar
Veient com les ones
em mullen els peus
Veient com el vent
em mou els cabells
Somric
i em sento feliç
Uns ulls
que em parlen
Uns ulls
que em són sincers
Uns ulls
que he de veure
per saber que hi puc fer
Uns ulls que al mar
recorden
Ulls que en mi tindré
Escric sense pressa,
potser arribaré,
avui no en tinc ganes,
estic sense alè.
El món es capgira
jo vull sortir
m’escapo,
o ho sembla,
serà que no en sé.
Una vida
és el que et donen.
Una vida
amb un camí.
Una vida
que has de viure
Un camí
que has de seguir.
Sia nord,
sia sud,
has de viure
el teu destí.
Vull que un dia
el sol surti
sense demanar permís.
Vull que un dia
es faci de nit
i no hagis de
marxar d’aquí,
Vull que un dia
pugui ser així.
Vinga
que ja hi som
Surt
que ja pots
Riu
que és millor
Canta’m
que em farà bé
Balla
i que sigui amb mi
Parla’m
sabré que dir
Besa’m
i seré aquí.
Petons de sol,
carícies de mar,
abraçades del vent.
Sentits en alerta
que escapen al temps.
Sabrem aquests dies,
gaudir de l’amor?
Una il·lusió
que et fa reviure
Una cançó
que em fa somiar
Una abraçada
i em sento estimada
Uns petons
desig sense fi
Una mirada
que no oblidaràs.
Són preciosos !! gràcies per aquests poemets que ens regales cada nit a twitter !!!
ResponElimina¡Gràcies per tan preciosos poemes!
ResponEliminaÉs un plaer llegir-te.
Abraços. Rosa.
que bonic m'agraden, em fan somiar, gràcies Cristina
ResponEliminaGràcies a vosaltres que amb els vostres comentaris em feu seguir en aquesta aventureta. Petons
ResponElimina