Qui m’ho anava a dir

Amb el pas dels anys, hom creu que ja té la seva vida encarrilada, que ja res pot canviar, que tot allò que ha viscut l’ha fet arribar a on és per continuar així.

Però la vida és plena de sorpreses. La vida es mou, vibra, salta i corre.

La vida és un tren en marxa. Si s’atura, malament. I si està fent camí, anirà fent parades. En algunes hi pujaran altres vides, en altres hi baixaran. 

 

Com pot ser possible que coses que mai t’hauries imaginat, ara puguin formar part del teu dia a dia?

Com pot ser que t’atreveixis a canviar aquelles idees que creies inamovibles?

 

Des del darrer relat m’han passat moltes coses. Fins i tot dues intervencions quirúrgiques, per falta d’una.

 

Però del que us vull parlar és del nou “personatge” que ha entrat a casa i que ha vingut per quedar-se.

Em refereixo al Whisky. És un gat. Sí, un felí de dos mesos que el meu fill va voler acollir perquè anaven a abandonar-lo.

Portàvem uns dies parlant del tema. Ell ho deixava caure cada nit, i jo anava donant llargues a veure si se li oblidava. 

Jo no he sigut massa de tenir animals a casa. Bé, de petitona tenia un gos, i després, com gairebé tothom, he tingut canaris, caderneres o hàmsters.

Però sempre havia dit que en un pis no tindria mai ni un gos ni un gat.

Aiiii! Aquestes coses que es diuen... 

 

Aquella nit havíem de parlar-ho i decidir si podíem tenir el gatet a casa. Però no hi va haver conversa.

A les nou de la nit, el meu fill em trucava des de la cantonada de casa, em preguntava si estava asseguda, i em feia saber que estava a punt de pujar i que ja portava el gatet i tot el que necessitava.

Em deia que només seria un parell de dies. Que no li posaria nom i així no li agafaríem carinyo.

Si no té nom, es veu que és com si no existís...

Però no us ho cregueu, això no va així. Tot va quedar en res tan bon punt el vàrem veure.

Porta pocs dies amb nosaltres, però ja ens fa ballar al ritme de la seva música.

Té uns ullets verds que segons la llum es tornen més grisos. Un pèl tan fi, que no puc fer més que acariciar.

Em busca, es posa al meu costat i està tranquil quan em veu. Em ve a rebre quan arribo i em desperta pel matí.

 

Qui m’anava a dir a mi que portaria fotos del gatet al mòbil?

 

Qui m’ho anava a dir...