El mestre llibreter sabia paràgraf a paràgraf el que havia estat escrit. I el va tornar a recordar:
“Semblava un amor impossible. Eren tan diferents i tan semblants a la vegada... Se sabien a prop. Les distàncies i els diferents escenaris que els envoltaven no els podrien separar.
Havien d’escapar dels mons que els oprimien.
Ell coneixia bé el que ella volia escoltar. Ella, que no imaginava la vida sense ell, era capaç de qualsevol cosa per seguir al seu costat.
Ho havien decidit tots dos. Estarien junts o no estarien.
Eren forts quan lluitaven, eren tendres quan s’estimaven. Eren, i volien seguir sent.
Es van donar la mà... el camí era llarg, però el farien sense mirar enrere...”
En aquell moment, l’ombra, que no perdia de vista al mestre llibreter, va aixecar una revolada d’aire. Les darreres paraules escrites van tornar a desaparèixer... L’ombra desitjava que fos un amor impossible. El llibre, no.
Ai... aquests amors... m'ha agradat! Curt, però intens!
ResponEliminaM'alegro.molt Manel. Són petits contes amb molt sentiment.
EliminaM'ha agradat...
ResponEliminaMoltes.gràcies lectora enigmàtica. Un plaer
EliminaParlant de la revolada d'aire de l'ombra m'ha fet pensar en eixes ¿casualitats? que se'm succeeixen a ca meua quan he fet una gran conquesta o un gran ensurt positiu o un repte aconseguit que sol tancar-se'm la porta de la cuina per l'aire, ai! si veiérem als esperits! Molt bon conte.
ResponEliminaVicent
Moltes.gràcies. Els teus.comentaris sempre són excel.lents.
EliminaQue et semblen les meves fotos?
Em semblen precioses, com el sol i la Lluna, com dos ens que volen i no volen, que no s'entenen però s'estimen, la claror i la foscor de l'ombra i dins de cadascun d'ells la polaritat o bipolaritat d'ell mateix. Condemnats a conviure-hi en un cos, un sol cos amb l'amor. Em semblen molt bones, l'ull de la primera és com una mirada d'empatia tan necessària per a comprendre's i comprendre els altres i la segona les fulles mortes junt a l'ombra i la llum, tres indicis de vida, però només si van junts.
ResponEliminaMolt bones fotos, habitualment tot ens parla, el llenguatge parla en nosaltres i les fotos, les imatges parlen com ho pot fer un article, un conte o una novel·la.
Vicent
Gràcies Vicent, sempre són un plaer els teus comentaris.
Elimina