Des d’on
estava, darrera els escriptors, li llançava un fort brogit, que només ell podia
escoltar.
El mestre bibliotecari sabia a què havia vingut i qui l’havia enviat. En aquella biblioteca vivien masses històries, i els savis de l’oracle no volien que sortissin a la llum.
El mestre bibliotecari sabia a què havia vingut i qui l’havia enviat. En aquella biblioteca vivien masses històries, i els savis de l’oracle no volien que sortissin a la llum.
La història
de l’asteroide B612 l’havia escrit el mateix mestre. Però això no ho sabia
ningú dels allà presents. Un pseudònim li guardava el secret.
L’ombra era
l’única que coneixia la veritat, perquè formava part d’aquella veritat.
El mestre no
s’ho va pensar gaire i va decidir ser ell qui aniria a l’asteroide per
recopilar la informació de nou.
Envià un
senyal als escriptors i els va dirigir, amb la mirada, a la petita habitació on
hi havia una màquina de fotocopiar. La va posar en funcionament. Aquell soroll
no deixava que l’ombra s’apropés. La coneixia bé.
Llavors, va
dir als escriptors:
Els de
la Tribu A anireu cap al planeta 2345 per refer el llibre “Cosmos”
Els de la Tribu B volareu cap al planeta
Rosa28 per refer la enciclopèdia.
Feu tot el possible, parleu amb els avis del
lloc i porteu tota la informació que siguin capaços de recordar.
Cadascú va
donar la seva paraula de no tornar fins a tenir els mots desapareguts.
Un conte que reflexiona sobre la responsabilitat del saber i com hem d'escoltar la llum i l'ombra que ens aguaita, com la nostra curiositat o la nostra por, i poder-les encabir en la realitat.
ResponEliminaEn certa manera és així, els savis ja saben els mots, l'inconscient col·lectiu ja sap els mots igual que el bibliotecari, però, són seus els mots? No, només la seua consciència li dicta quan els ha de fer a la llum.
Vicent
M'encanta la teva interpretació del meu conte.
EliminaGràcies