Batega aquest cor

Crida 87 de Vullescriure.cat
Paraula obligatòria: Cor

Avui, teniu aquí el tercer escrit presentat a Vullescriure.cat responent a la crida número 87. Veureu que és un tant estrany, entre relat i poema. Però participar en els reptes de "Vullescriure" em permet no oblidar-me d'escriure en prosa i de provar noves formes.

Espero que us agradi la proposta:

Era un dia qualsevol, d’hora, molt d’hora.

Anava pels passadissos com sempre, caminant sense parar i esperant trobar-se’l com tots els matins.

A l’entrar no havia sentit cap nota. La música no sonava.

Potser era massa aviat i encara no havia arribat.

Però de sobte, la por li va envair el cor.

I si avui no el veia?, i si no el sentia cantar?

No sabia on el podria trobar. Mai havien intercanviat ni una paraula. Només es miraven. Ella escoltava dos minuts la seva veu i continuava caminant amb un somriure.

Ell la mirava de reüll. Cada dia li encertava la cançó. Cada dia la coneixia una mica més.

Ell també l’esperava.

Aquell dia, quan ella va arribar a “l’espai del músic”, el va sentir dir:

- Avui, t’he escrit aquesta cançó...

Batega aquest cor,

i vol escriure.

Escriu aquest camí cap a tu,

sense por,

sense ferides.

Batega aquest cor,

i navega per aigües plàcides,

cap tempesta l’obliga a virar.

Cap onada l’arrossega

fins a la sorra mullada,

ni cap cant de sirena

el fa pensar en no tornar.

Tornar... tornar a on?

Tornar, per què?

Perquè bateguin els cors.

Un far et pica l’ullet.

És l’amic, que ara et fa veure

quin és el teu destí.

Els fantasmes del passat

li volen marcar el compàs.

- No et deixis, cor meu...

   que ara també és teu.

Batega aquest cor!

Que avui, batega per tu!

Mai més es van tornar a trobar.