La Dama Blanca

Crida 89 de Vullescriure.cat
Paraula obligatòria: Espill

El sol encara intentava treure el nas entre la boira del matí, quan la Dama del llac apareixia d’entre els matolls que vorejaven l’aigua.

Duia les seves robes blanques, sempre molles per les vores, com regalimant la tendresa de la matinada.

S’apropava a la casa on ell vivia i li somreia des de la finestra.

Després, com cada dia, arrencava a córrer i se submergia en les aigües cristal·lines i fredes que feien d’espill a les muntanyes.

L’escena es repetia dia rere dia. En Joan creia que sempre el perseguia el mateix somni. O, qui sap, potser no ho era. Però quan es desfeia dels llençols, i tapat amb aquella manta vella obria la porta, només imaginava unes petjades a la terra humida del portal.

Un capvespre de novembre, quan les fulles dels arbres es tornen d’or i, fins i tot, un xic de vent les fa ballar, en Joan va decidir atrapar el seu somni... Feia massa temps que estava sol.

Va preparar la cambra com si ell fos dormint. Un sac de pomes feia veure que era el seu cos tapat fins una carabassa que representava el cap i que va cobrir amb la seva gorreta de llana. Sempre dormia amb ella,  per no tenir fred als pensaments.

En Joan es va amagar a l’armari del fons deixant una escletxa per on poder mirar. I passà la nit en vetlla.

A la matinada, el so conegut de les delicades passes de sempre es van tornar a sentir. En Joan, va obrir els ulls com  a taronges i va sortir a buscar-la.

Només va trobar un vestit blanc estès com una catifa davant seu. I el vent del Nord va fer dansar, més que mai, les fulles daurades d’aquells bonics pollancres.

En Joan, seduït per aquella música que només ell era capaç d’escoltar, es va anar endinsant dins l’aigua del llac i va notar com el cos nu, suau i blanc de la dona que estimava l’abraçava i el duia cap al fons.

No va témer res. Li era possible respirar. No estava sol. Per fi...no estava sol.

I des d’aquell dia, la muntanya segueix mirant-se a l’espill del llac, on cada albada, en Joan i la Dama blanca xiuxiuegen la seva cançó.