Especial Nadal VullEscriure

Per celebrar que s’acosta Nadal, i que els escriptors de VullEscriure fan coses
(i fins i tot publiquen llibres), el dissabte 9 de desembre hem participat a la marató d’escriptura #tweetrelat #EscriptorsVE
que hem celebrat a twitter durant tot el dia!

Consistia en fer un tweetrelat basat en la paraula que, cadacun dels escriptors de Vullescriure, que tenim llibres editats, escolliem. Aquí teniu els que vaig fer jo. Tota la resta la podeu consultar a Twitter @VullEscriure o a www.vullescriure.cat

 Pont:

 "No necessitava cap pont per arribar a ell. Tan sols agafada a la seva mà era capaç de creuar un mar d'angoixes. Tan sols amb ell."

Ametller:

"Era preciós, un camp ple de flors. Uns arbres que em portaven tan bons records. De sobte, vaig veure aquell ametller, aquell sota el que haviem fet l'amor per primera vegada..." 

Mística: 

"Cada tarda anava a veure a la seva mare. Deia que li donava pau, que l'envoltava una mística aura de color blau que la feia millor persona. Aquell blau, seria el seu llegat."

Paraula:

"Amb una sola paraula en tenia prou per ser feliç. Però aquell dia que la va besar... va saber que l'amor, que sempre havia pensat que li era negat, també l'acompanyaria per sempre més."

 Exhibicionista:

"Entrava cada dia al parc amb les butxaques carregades de pedres. Dels matolls de les voreres s'escoltaven veus, i de tant en tant, algun exhibicionista ensenyava les vergonyes.

- Pedres a la dreta!!!"

Absurd: 

"És absurd voler tornar enrere. La vida és una passa endavant. Ser feliç de nou ha de ser un tornar a començar. 

(va pensar mentre es mirava al mirall)"

 

Tuitpoema:

"Sempre hi ha un tuitpoema que escric per a tu.

Breu, intens i amb sentiment que em surt del cor.

Però tu no el veus perquè no tens Twitter.

Potser per això m'atreveixo a escriure'l"

Espill:

"Reflexat en l'espill de la seva mirada, se sentia l'home més fort del món. Era capaç de lluitar contra els dimonis que el perseguien... I guanyar!"

Qualsevol:

"Un dia qualsevol es van trobar en un parc. Al veure's van somriure. Des d'aquell dia es van estimar. Tot i així, sabien que en qualsevol moment haurien de dir-se adéu."

Colada:

"Sempre té fred. Pren el cafè amb llet ben calent. Però la llet no ha de bullir, li molesta la nata que fa. Llavors, jo que ho sé, li poso la llet colada i cap problema."

Laberint:

"Eren dos nens i jugaven a fet i amagar dins d'aquell laberint, sempre es trobaven.

Amb el temps es van casar i ara caminen perduts sense donar-se la mà."

Llop:

"Esperava la lluna plena perquè era quan venia a veure-la el seu llop. Aquell amor prohibit i secret que un parell de nits al mes la feia feliç. Ella era una guineu tots els dies de l'any."