dimarts, 28 de novembre de 2017

No cal tocar fusta

3a. Crida Vullescriure.com
Paraula obligatòria: Fusta




Feia temps que eren casats. Ho havien provat tot. Volien tenir fills i no hi havia manera.
Seguien sempre uns rituals. En Quim era molt supersticiós i no volia res de color groc a l’habitació, es dutxava després de sopar només amb aigua calenta, posava una espelma de color taronja, i abans d’abraçar a la Montse, tocava fusta. Creia que algun dia tot allò faria el seu efecte.

Havien acudit als millors metges i fetes les mil i una prova, però tots els hi deien el mateix:
- No hi ha cap problema. Vindran quan hagin de venir.

En Quim creia que era culpa seva i s’informava de productes naturals i d’exercicis que asseguraven incrementar la fertilitat. La Montse intentava gaudir els moments pensant que aquella seria la bona.
Aquest any, quan la primavera ja es veia venir, una pèrdua familiar els va trasbalsar. Va ser sense poder-ho assimilar, d’un dia per l’altre, i el cor semblava fer-se petit.

Aquella nit, la Montse el necessitava més que mai. Plorava sense parar i es va abraçar al Quim petonejant-lo com feia temps que no el besava.
Van entrar a l’habitació sense deixar-se anar, eren gairebé una sola persona.
Entre llàgrimes i carícies, van fer l’amor com la primera vegada. Era tant el seu desig de guarir la pena en els braços de l’altre, que en Quim ni va pensar en fer cap dels rituals que el perseguien des de ... ni recordava quan.
Al cap d’uns dies la Montse li va dir que estava embarassada.

Avui, ha sonat el telèfon i en Quim ha sortit disparat. En Bernat ja volia sortir.
Ha marxat de la feina dient als companys:
-Eiii que vaig a ser pare, vaig a ser pare... Ja us trucaré.

Ha pujat a un taxi i s’ha dirigit directament a l’hospital, llavors s’ha adonat que  portava els mitjons grocs.

Ha somrigut i ha pensat que mai més tornarà a necessitar tocar fusta. Tan sols havia de viure amb la intensitat que ho va fer aquella nit de març.  



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada