El bloc creix

Ha acabat el mes d'abril. Comença un maig amb ganes, amb projectes, amb canvis.

 

Avui, veureu que és un post diferent. Un post de presentació. Un post amb novetats.

No és un canvi d'estil. No trobareu una altra Cristina.

Però vaig fer néixer un bloc per fer-lo créixer. I això és el que ara vull fer.

 

El Dia de Sant Jordi, d'aquest any, va ser diferent. Mirava els llibres amb altres ulls. Buscava escriptores amb les seves obres a la meva mà. Buscava les seves dedicatòries i elles em van dedicar el seu temps.

Buscava que l'aire d'aquelles lletres recollides en pàgines i pàgines, m'arribés a bufar a l'orella.

I ho va fer. L'aire de l'escriptura encara se'm va ficar més a dins. I, aquest dia es va esdevenir màgic. 

 

Us he de dir, que el Twitter també en té una mica "la culpa" de tot això. Molta gent escriu, plasma els seus pensaments o les seves anècdotes, tot donant-li un caire misteriós en forma de versos o de relats de 140 caràcters. És divertit i enigmàtic. I si comences, crea addicció.

 

Doncs bé, només arribar a casa em van venir ganes de fer un petit poema, un petitet escrit, i així van començar a existir els meus poemets.

Des del dia 23 he escrit, i he fet públic a la xarxa, un poemet cada dia. I els he recollit passant a formar part d'aquest espai on senzillament, escric.

 

Trobareu tots els del mes d'abril en un sol post, dia a dia, tal i com els vaig escriure.

Avui us deixaré com un extra el que arribarà a la xarxa social aquesta nit, puntualment a les 10 del vespre.

I a partir d'avui, recolliré els de cada dia i en faré un poemet-post setmanal.

 

No patiu, no deixaré de fer els relats que a mi tant m'agrada fer, per explicar-vos amb ets i uts tot allò que passa al meu voltant. Però ara també coneixereu la meva vena poètica, que es veu que tenia adormida esperant el moment.

 

Crec que ara és el moment!