Una ombra coneguda

Era una ombra desafiant. El mirava, i el provocava. Però sabia que li costaria posar-lo nerviós.

Des d’on estava, darrera els escriptors, li llançava un fort brogit, que només ell podia escoltar.
El mestre bibliotecari sabia a què havia vingut i qui l’havia enviat. En aquella biblioteca vivien masses històries, i els savis de l’oracle no volien que sortissin a la llum.

La història de l’asteroide B612 l’havia escrit el mateix mestre. Però això no ho sabia ningú dels allà presents. Un pseudònim li guardava el secret.

L’ombra era l’única que coneixia la veritat, perquè formava part d’aquella veritat.

El mestre no s’ho va pensar gaire i va decidir ser ell qui aniria a l’asteroide per recopilar la informació de nou.

Envià un senyal als escriptors i els va dirigir, amb la mirada, a la petita habitació on hi havia una màquina de fotocopiar. La va posar en funcionament. Aquell soroll no deixava que l’ombra s’apropés. La coneixia bé.
 

Llavors, va dir als escriptors:

Els de la Tribu A anireu cap al planeta 2345 per refer el llibre “Cosmos”

Els de la Tribu B volareu cap al planeta Rosa28 per refer la enciclopèdia.

Feu tot el possible, parleu amb els avis del lloc i porteu tota la informació que siguin capaços de recordar.
 

Cadascú va donar la seva paraula de no tornar fins a tenir els mots desapareguts.

 

I, sense pensar-ho gaire, van iniciar el viatge. Un viatge amb una destinació coneguda, però sense la certesa de trobar el que buscaven. Tots van marxar esperançats. Tots, menys el mestre bibliotecari. Sabia que l’ombra aniria amb ell.