Fills

I tornem a la tardor i tornem a començar una temporada més d'escriptura a Vullescriure.com

Ho trobava a faltar, i tanmateix hi ha setmanes que no trobo el moment d'escriure.

Aquest any han passat moltes coses a la meva vida i no totes bones, més aviat al contrari, i he estat una mica desconnectada de l'escriptura que no fos els poemes tristos que em sortien del meu estat d'ànim.

Però li posarem fil a l'agulla i revifarem el foc de la vida, que sempre paga la pena tornar a començar.

El primer escrit d'aquesta temporada té com a fons inspirador el conte de "L'anaguet lleig".

Paraula obligada: Germans

Extra. Que siguin tres germans bessons

Fills

Quan eren petits ningú sabia diferenciar-los, tret de la mare que mai els havia vist iguals.

Havien nascut el mateix dia, en pocs minuts de diferència, un matí fred de febrer.

Arribaven en un petit hospital que estava a l’alçada dels recursos que podien pagar la família.

La Maria i el Joan tenien un fill de 6 anys i ells ja no eren tan joves per esperar massa, i varen pensar que estaria bé que en Joel no fos fill únic, per allò del dia de demà...

Després de molt donar-li voltes i quan semblava que l’edat els deixaria “jugar” sense més conseqüències, la Maria es va quedar embarassada.

Quan ho va saber no va poder ni riure ni plorar, només va mirar al seu home i va dir-li que l’estimava i que allò de tornar a sentir la vida dins d’ella la feia feliç sense pensar en res més. Ell la va abraçar amb força.

En la primera ecografia va semblar que el batec del fetus sonava amb un cert eco i després de veure la cara del ginecòleg, la Maria va preguntar:

- Algun problema, doctor?

- Cap, va dir el metge, només que hauràs de fer més espai a casa. En venen tres.

L’embaràs va ser llarg i dur. Amb moltes estones per pensar durant els llargs dies de repòs que va haver de fer.

Quan només tenien el Joel, i mentre ell dormia, la Maria l’acariciava i pensava que mai podria estimar a ningú com l’estimava a ell.

Però aquell dia, quan es va trobar als braços els tres bessons, i va veure brillar els ulls del Joel al conèixer als seus germans, va entendre que l’amor no es reparteix sinó que es multiplica sense pensar-hi, sense anar a classe ni sense que ningú t’ensenyi. Per estimar només has de permetre’t ser feliç.