Aquells anys

Crida 152 de Vullescriure.cat

Paraula obligatòria: pecats

Quan era petita anava a escola de monges. Era la que tenia més propera a casa i la que, segons els meus pares, tenia un millor nivell educatiu. Crec que en aquell moment era veritat.

Però, ara que repasso com era l’escola, em poso les mans al cap. Eren anys d’estudiar en castellà i fer dues hores de francès a la setmana. Era encara època d’estudiar l’assignatura de “Formación del Espíritu Nacional”  i de gimnàstica amb faldilla i bombatxos a joc, per tal que no se’ns veiessin les calces al fer les tombarelles. Crec que mai vaig parlar en català dins de l’escola, o al menys no ho recordo. Però llavors tot ens semblava normal.

Tinc alguns bons records, però potser són perquè la memòria és selectiva i, a mesura que passa el temps, vas oblidant allò que no et va fer feliç.

Em quedava a dinar, és a dir, feia estada completa. Llavors menjava poc i no m’agradava quasi res del que em donaven allà. Això va fer que desenvolupés una facilitat per amagar o fer desaparèixer els trossos de carn que em feien vomitar. A la butxaca de la bata portava una bossa de plàstic i, quan no em miraven, feia caure els fideus a la cassola, que tant odiava, dins la bossa. He trigat molts anys a tornar a menjar fideus.

No m’agradava la combinació d’uniforme blau marí amb sabates i mitjons marrons. Ho trobava horrorós, però era fàcil pel matí. Mai havies de pensar que et posaves.

Fèiem costura i apreníem a cosir robeta de bebè per si algun dia havíem de fer la canastreta pel nostre fill. La veritat és que, quan va arribar el moment, ho vaig comprar tot fet.

Resàvem, resàvem molt. A l’entrar de bon matí. Al sortir i al tornar del pati. Al marxar a casa. Abans de dinar... Fèiem el “Mes de Maria” al maig i el “Mes del Sagrat Cor” al juny, passant el rosari cada tarda. Es veu que les nenes de finals dels seixanta havíem comès molts pecats.

Ara que ho penso, amb la distància dels anys passats, les hores d’aquells anys devien ser de més minuts. No us penseu, també ens donava temps de fer matemàtiques, història, geografia, gramàtica i segur que moltes coses més.