Viatge sorpresa

Crida 154 de Vullescriure.cat

Paraula obligatòria: Palma

Un any diferent, incerteses, por a les multituds, neguits i angoixes... Aquell havia estat un any de no saber que podríem fer més enllà de dos o tres dies. Els plans havien de ser a una setmana vista com a màxim.

Les agendes eren buides de nous projectes i plenes de records. Les vídeo trucades ens havien apropat als nostres estimats i les poques activitats a les que assitiem eren gràcies al zoom d’una aposta per la tecnologia.

Estàvem cansades, necessitàvem aire i mar. Però tampoc veiem, en cap de les possibilitats existents, res que ens fes il·lusió.

Els pocs hotels que tenien obert estaven plens, els apartaments a la costa ens sortia a preu d’or, i la nostra esquena i les nostres cervicals ja no estaven per anar de càmping.

Un dia, quan ja havíem abandonat la idea de fer vacances prop del mar, em va trucar l’Estela:

 -   Ei, Cris, saps d’aquell amic meu que viu a Palma de Mallorca? Doncs té un vaixell per fer petites navegacions pel Mediterrani. I aquest any no el vol llogar. Diu que aquest any ell i la seva parella necessiten sortir a navegar 6 o 7 dies.

-          - Caram que bé que ho passaran, i què té a veure amb nosaltres?

-     - Doncs diu que si hi volem anar. Que tenen lloc per 3 o 4 persones més. Volen a tothom conegut, per allò del virus, i vaja, que si vols que ens apuntem?...

No vaig tardar ni un minut en respondre. Seriem lliures per uns dies, tindríem mar, sol, bon menjar i bona companyia, què podia anar malament?

Només faltava una setmana per salpar. I li vaig dir que sí, que marxàvem.

Finalment, vàrem fer el viatge. I aquell any que creia que no podria fer res durant les vacances va resultar ser un dels millors estius. I em va fer pensar que en els moments complicats, s’ha de saber canviar de rumb i, possiblement, aprofitar per fer alguna cosa que sense haver estat un any de pandèmia, no hauria fet mai.