dissabte, 31 de maig del 2014

Qui m’ho anava a dir

Amb el pas dels anys, hom creu que ja té la seva vida encarrilada, que ja res pot canviar, que tot allò que ha viscut l’ha fet arribar a on és per continuar així.

Però la vida és plena de sorpreses. La vida es mou, vibra, salta i corre.
La vida és un tren en marxa. Si s’atura, malament. I si està fent camí, anirà fent parades. En algunes hi pujaran altres vides, en altres hi baixaran. 
 
Com pot ser possible que coses que mai t’hauries imaginat, ara puguin formar part del teu dia a dia?
Com pot ser que t’atreveixis a canviar aquelles idees que creies inamovibles?
 
Des del darrer relat m’han passat moltes coses. Fins i tot dues intervencions quirúrgiques, per falta d’una.
 
Però del que us vull parlar és del nou “personatge” que ha entrat a casa i que ha vingut per quedar-se.
Em refereixo al Whisky. És un gat. Sí, un felí de dos mesos que el meu fill va voler acollir perquè anaven a abandonar-lo.
Portàvem uns dies parlant del tema. Ell ho deixava caure cada nit, i jo anava donant llargues a veure si se li oblidava. 
Jo no he sigut massa de tenir animals a casa. Bé, de petitona tenia un gos, i després, com gairebé tothom, he tingut canaris, caderneres o hàmsters.
Però sempre havia dit que en un pis no tindria mai ni un gos ni un gat.
Aiiii! Aquestes coses que es diuen... 
 
Aquella nit havíem de parlar-ho i decidir si podíem tenir el gatet a casa. Però no hi va haver conversa.
A les nou de la nit, el meu fill em trucava des de la cantonada de casa, em preguntava si estava asseguda, i em feia saber que estava a punt de pujar i que ja portava el gatet i tot el que necessitava.
Em deia que només seria un parell de dies. Que no li posaria nom i així no li agafaríem carinyo.
Si no té nom, es veu que és com si no existís...
Però no us ho cregueu, això no va així. Tot va quedar en res tan bon punt el vàrem veure.
Porta pocs dies amb nosaltres, però ja ens fa ballar al ritme de la seva música.
Té uns ullets verds que segons la llum es tornen més grisos. Un pèl tan fi, que no puc fer més que acariciar.
Em busca, es posa al meu costat i està tranquil quan em veu. Em ve a rebre quan arribo i em desperta pel matí.
 
Qui m’anava a dir a mi que portaria fotos del gatet al mòbil?
 
Qui m’ho anava a dir...

8 comentaris:

  1. Felicitats Cristina ara tindràs un petit amic de caminar silenciós, mirada atenta, curiositat infinita ...,Comparat amb el gos, el gat és un animal més còmode per compartir la llar: són més petits, fan menys soroll, perden menys pèl, no cal treure'ls per fer les seves necessitats i són bastant autònoms, jo tinc gat i gos i són un encant els dos però la meva gata Sandy es mi preferida és una gateta molt dolça i li agrada molt companyia. García Lorca en la seva "Cançó Novísima dels Gats", en dos versos d'un poema recentment descobert, deia : "El gat és inquietant, no és d'aquest món. / Té l'enorme prestigi d'haver estat ja Déu ". i Mark Twain va dir dels gats que l'encreuament de persona amb gat sens dubte milloraria l'espècie humana, però empitjoraria als gats. Cristina en aquesta última faceta et va perfecta "Els gats són personatges molt més literaris que altres animals" De tota manera, ja ho veus tinc una fascinació gairebé pluscuamperfecta pels gats, la veritat és que tots els animals M'encanten. FELICITATS pel nou personatge, heu ampliat la família, espero que de tant en tant ens expliquis las novetats.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Júlia. És un personatge encantador que ha arribat en un moment en que a tots ens ha agradat acollir-lo. No sé ben bé per què, però ara aquest ja no marxa. Ja ho anirem comentant. Petons

      Elimina
  2. Molt bonic Cristina !!!! Que t'haig de dir jo... Que si fós per mi tindria una granja plena d'animals !!!! Gràcies per compartir i regalar-nos una miqueta de tu !!! No deixis d'escriure !!!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Marta. Si és una monada. Per poc que pugui no deixaré d'escriure, és una de les coses que més m'agrada fer. Petons...

      Elimina
  3. Hola bona nit i suposo en companyia "gatuna". Ja saps que no diré coses extraordinàries dels gats, tot i que en sé una mica d'ells, algunes experiències he tingut. Desitjo que sigueu molts feliços tota la família amb el Whisky i petons per a tots.
    M'han agradat molt expressament els poemes dels dies 27 i 28 de maig, Ànims a seguir escrivint. És molt agraït per a un mateix i per als altres, gràcies.
    Rosa

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Rosa...ja veus. Mai es pot dir d:aquesta aigua no en veuré.
      També m'alegro que t'agradin els poemets. Els dies 27 i 28 van ser especials.
      Petons

      Elimina
  4. Ha, ha, jo tampoc m'ho esperava. El miro i veig el Garfield, que és el perfecte perfil psicològic del gat, una immensa prosopopeia que en la què els límits del gat i de la persona es confonen. Com es habitual, m'ha agradat molt el teu escrit.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltissimes gràcies. Ja saps que aprecio molt la teva opinió sobre els escritets. M'agradaria mantenir estil.
      Una abraçada.

      Elimina