Poemets del 19/05/14 a 28/05/14

Encara no sé

que puc dir-te ara

que no t’hagi dit,

que no hagi escrit.

Potser que jo sóc

aquella que brilla

quan tu estàs a prop

quan tu vens i em mires 

19/05/14

 

 

I era la vida

la que sentia

I era la vida

la que gaudia

I era l’amor

que la feia riure

Avui, era un nina

que ell estimaria 

20/05/14

 

Sóc una espurna

que està sempre encesa

que crema si cal

que escalfa si em deixes.

Sóc aquell bes

senzill i sincer

que jo et dono, amor

sempre per sorpresa. 

21/05/14

 

Cançó de bressol

sonant a la platja

El sol ja s’adorm

el mar és en calma.

Musica’m l’amor

que ara ens fa falta

Estima el meu cor

abans de l’alba 

22/05/14

 

Saps?

Digues...

El meu cor et necessita

Saps?

Digues...

No respiro sense sentir-te

Saps?

Digues...

No vull volar sense tenir-te. 

23/05/14

 

I no saber perquè

ser feliç costa tant

I no saber perquè

sentir la teva mà

seria suficient

I no saber perquè

una abraçada

curaria el meu plor

I no saber... 

24/05/14

 

El vent avui m’ha dit

que hi havia marinada

Les onades m’han cantat

una cançó entremaliada

Des d’un pont

on l’aigua es veu

em sento estimada 

25/05/14

 

Sabem que avui

hi som

Sabem

que es un moment

que ens fa frisança

De demà, no en sabem res

Potser el dia avança

o potser es queda

en una bonança. 

26/05/14

 

Vivim

el moment

Sentim

cada instant

Gaudim

junts el dia

Dormim

junts les nits

Patim

les ferides

Compartim

les alegries

Vivim!!! 

27/05/14

 

Avui em sento cuidada

Avui em sento estimada

Avui!!!

No serà ben bé un poema

No sé si serà literatura

Però si serà

un cant a la vida 

28/05/14

Poemets del 09/05/14 a 18/05/14

Saber-se estimat

és cosa bonica,

que omple el teu cor

que omple la vida.

Saber-se volgut

és aire que arriba

que et dona pau,

i et dona alegria. 

09/05/14

 

Tot és calma.

Tot és dolç.

Moments per sempre

gravats a la pell.

El sol intens

ha fet el caliu,

la brisa,

I el cant dels ocells.

10/05/14

 

Mira’m als ulls.

En un moment

sabré que et passa.

Mira’m als ulls.

En un instant

notaré la teva calma.

Mira’m als ulls

i sabré trobar-te. 

11/05/14

 

Agafa’m la mà

com ho fas sempre

Abraça’m fort

per fondre els batecs

Besa’m intens

com tantes vegades

Estima’m com sóc.

T’estimo com ets. 

12/05/14

 

Ara tinc forces

de ser jo mateixa

De creure en tu,

de dir que penso.

Tu saps

que dir-me

Tu saps

que vull.

I avui la lluna

sabrà que sento 

13/05/14

 

Neix cada matí

amb la teva mirada

Sóc tendre a la nit

amb t’abraçada

Petons pel camí,

paraules robades

Carícies, amor

que jo et tinc guardades. 

14/05/14

 

Em sembla fantàstic

notar que començo,

Que visc

i que sento.

Em neix l’energia

tan sols

estimant-te

Potser bogeria?

A mi...no m’espanta.

15/05/14

 

Vindré

quan sigui de dia.

Vindré

quan el sol s’adormi

i la lluna em

marqui el camí.

vindré si et veig

somriure’m.

vindré

i t’estimaré 

16/05/14

 

Escriure

Sense més

Escriure

perquè vull

Sóc jo la que

més guanya,

ja que escric

per pur plaer.

Ara bé,

si un mot et crida

agafa’l fort

que escric per tu. 

17/05/14

 

Tenir por

de fer el vol

sense enyorança.

Tenir por

d’estar sol

i perdre temprança.

Sentir paüra

i no mirar enrere

Que davant és

on tens drecera. 

18/05/14

Poemets del 02/05/14 al 08/05/14

Seria bonic

fer una simfonia,

amb el teu amor,

amb la meva alegria.

I mostrar-la al món.

O desar-la al cor

i que es faci de dia. 

02/05/14

No ploris

pel que ara et passa.

Plora

pel que no veus,

pel que no sents,

pel que no encaixa.

No ploris,

que el demà

encara et fa falta. 

03/05/14

 

Saber trobar

allò que et manca.

Obrir el teu cor.

No tenir recança.

Volar ben alt

i no patir per caure.

Poder estimar

i no sentir enyorança.

04/05/14

 

Callaria si sabés

que la meva veu

et feriria.

Callaria només

si fos això

el que tu voldries.

No puc

No en sé.

Però per tu, jo callaria. 

05/05/14

 

Parlem de mi.

Parlem de tu.

Parlem de sentiments,

parlem d’amor.

Juguem a viure,

i anem més enllà.

Somiem, i que

no ens faci mal. 

06/05/14

 

Treure les naus

i agafar el timó.

Sortir a navegar.

Cridar-li al vent

Que no vull marxar.

Que la mar és traïdora

i se’m vol emportar. 

07/05/14

 

Com voldria avui,

no ferir a ningú.

Recórrer camins

i anar-nos trobant.

Que tots féssim via

i que clar ho veiéssim

Ai! Com voldria 

08/05/14

Poemet extra

Un sol mot,
una paraula.
Una mirada,
una abraçada.
Poc demano.
Poc desitjo:
Una mà teva,
una besada,
i...una sola paraula

01/05/14

El bloc creix

Ha acabat el mes d'abril. Comença un maig amb ganes, amb projectes, amb canvis.

 

Avui, veureu que és un post diferent. Un post de presentació. Un post amb novetats.

No és un canvi d'estil. No trobareu una altra Cristina.

Però vaig fer néixer un bloc per fer-lo créixer. I això és el que ara vull fer.

 

El Dia de Sant Jordi, d'aquest any, va ser diferent. Mirava els llibres amb altres ulls. Buscava escriptores amb les seves obres a la meva mà. Buscava les seves dedicatòries i elles em van dedicar el seu temps.

Buscava que l'aire d'aquelles lletres recollides en pàgines i pàgines, m'arribés a bufar a l'orella.

I ho va fer. L'aire de l'escriptura encara se'm va ficar més a dins. I, aquest dia es va esdevenir màgic. 

 

Us he de dir, que el Twitter també en té una mica "la culpa" de tot això. Molta gent escriu, plasma els seus pensaments o les seves anècdotes, tot donant-li un caire misteriós en forma de versos o de relats de 140 caràcters. És divertit i enigmàtic. I si comences, crea addicció.

 

Doncs bé, només arribar a casa em van venir ganes de fer un petit poema, un petitet escrit, i així van començar a existir els meus poemets.

Des del dia 23 he escrit, i he fet públic a la xarxa, un poemet cada dia. I els he recollit passant a formar part d'aquest espai on senzillament, escric.

 

Trobareu tots els del mes d'abril en un sol post, dia a dia, tal i com els vaig escriure.

Avui us deixaré com un extra el que arribarà a la xarxa social aquesta nit, puntualment a les 10 del vespre.

I a partir d'avui, recolliré els de cada dia i en faré un poemet-post setmanal.

 

No patiu, no deixaré de fer els relats que a mi tant m'agrada fer, per explicar-vos amb ets i uts tot allò que passa al meu voltant. Però ara també coneixereu la meva vena poètica, que es veu que tenia adormida esperant el moment.

 

Crec que ara és el moment!

 

 

 

 

Poemets d'abril

Friso per trobar-te,
corro a cercar-te,
amor que arriba
amor que ve
amor que encara 
ningú no té.

23/04/14




Noia de lluna plena.
D'estels entre els cabells.
Besa'm, somriu i brilla.
No despertis del teu somni,
vola una nit més.

24/04/14



No tanquis els ulls i
abraça'm fort.
Estima'm.
T'estimo.
Fes que voli, fes que visqui,
que em senti princesa
del teu paradís

25/04/14



Podríem ser dos
en un mar en calma.
Podríem ser dos
en una tempesta.
Podríem somiar
en la mateixa vivència.
Podríem...

26/04/14



Sento la vida,
la que tinc, la que em dones.
Palpo la vida,
la que sé, la que em mostres.
Sento la vida,
la d'avui, la nostra.
Sento...

27/04/14



Abraçaria un somriure,
per estimar una mirada.
Abraçaria uns instants,
per fer eterna la trobada.
Això faria...
I t'abraçaria.

28/04/14


Brillaré,
cada capvespre.
Llançaré,
guspires de tendresa.
Que un estel
mai no s'apaga.
Només dorm
quan trenca l'alba.

29/04/14


Voldria
arribar al teu cor
per una drecera.
Voldria
arribar-hi
sense fer fressa.
Voldria sorprendre't.
Salvar barreres...

30/04/14

Tot un plaer

Avui m’he adonat que queda ben poc per Sant Jordi. Tenint la Setmana Santa pel mig, això serà un no adonar-se’n.

Ja hem deixat enrere la palma i el palmó. I ja estem mirant les mones de xocolata pels fillols i filloles. Només acabar de menjar-les, ja el tindrem aquí.

Per a mi és un dia diferent. Sempre ho ha estat. Les roses, les paradetes de llibres, els Jocs Florals... I aquest any encara serà més especial.

Durant un temps, molt temps, diria que l’he temut. Sabia el que tocava: la representació de la Llegenda de Sant Jordi a l’escola dels meus fills.

I aprofitant que ells no em senten, us asseguro, que, si a més a més, en teniu dos, veure la repetició de les actuacions fent cara de sorpresa, no acaba sent cosa fàcil. Això sí, faríeu mil i una fotografia i acabaríeu, com jo, sabent-vos la Cançó del Drac i cantant-la mentre torneu a casa.

Avui, i aprofitant aquesta Diada, us vull parlar d’un llibre.

Us en puc recomanar diversos, com ho he fet a les xarxes socials: “La terapeuta” de Gaspar Hernández, “Faré tot el que tu vulguis” de Iolanda Batallé, “Desig de xocolata” de Care Santos o “La Cuinera” de Coia Valls...entre d’altres.  

Però el llibre que us vull deixar de regal, és el que fa uns anys algú va voler que el llegís, em va dir que m’agradaria, i, un cop començat, no el vaig poder deixar fins que el vaig acabar.

Va durar una tarda de dissabte.

Aquella història, que he rellegit tantes vegades, em va captivar i em va despertar les ganes d’escriure-us, les ganes de llegir-vos. 

Us parlo de “84, Charing Cross Road” d’Helene Hanff (1916-1997). Una història autobiogràfica, que no deixa indiferent.

 

Helene, una escriptora de guions per a la televisió, nascuda a Filadelfia, decideix, un dia, escriure a una llibreria de Londres. La més prestigiosa de llibres vells. Ronda l’any 1949 i ella vol trobar obres ben editades dels seus autors preferits. Les seves cartes a Marks & Co., situada en el carrer que dona nom al llibre, són el començament d’una correspondència que, sense ella saber-ho, canviaria la seva vida.

 

Helene inicia una relació amb en Frank Doel, (encarregat de la llibreria londinenca) que aniria creixent, compartint durant més de 20 anys les seves vides a través de les lletres intercanviades. En elles hi va haver cordialitat, complicitat, ironia, tendresa i un cert punt d’amor que els feia ser lliures a l’hora d’expressar el que sentien. La passió que tots dos tenien pels llibres va unir-los per sempre.

 

Però mai, mai es van arribar a veure ni a fer-se un petó.

 

“Vengo escribiéndoles cartas de lo más descaradas desde la seguridad que me dan los 5.000 kilómetros que hay por medio. Probablemente entraré un día en esa tienda y saldré de ella al cabo de un rato sin decirles quién soy”

 

I no us explicaré més perquè m’agradaria haver-vos despertat les ganes de llegir-lo, i que m’ho féssiu saber.

A mi també m’agradarà llegir-vos en la distància.